La nit al Metropolitano va deixar una ferida profunda. El 4-0 davant l’Atlètic de Madrid a l’anada de les semifinals de la Copa del Rei és un cop duríssim per al FC Barcelona, tant pel resultat com per les sensacions. La primera meitat va ser, senzillament, desastrosa. Un Barça irreconeixible, sense ànima, sense ordre i sense aquella personalitat que l’hauria de definir en les grans cites. Superat en intensitat i en futbol, l’equip va encaixar massa aviat i mai va aconseguir refer-se.

A tot això s’hi van sumar noves polèmiques arbitrals que van tornar a perjudicar el conjunt blaugrana. Decisions discutibles, criteris desiguals i un VAR que, una vegada més, va intervenir de manera selectiva. L’arbitratge espanyol torna a quedar assenyalat per actuacions que, per sorpresa de ningú, també tornen a castigar el Barça en moments clau.

Però això no s’ha acabat. Queda poc menys d’un mes per a la tornada i el barcelonisme ja sap què és aixecar-se davant l’impossible. El 4-0 fa mal, i molt. El repte és titànic. Tanmateix, aquest escut ha demostrat que les remuntades també formen part de la seva història. És difícil, sí. Impossible, no.

El balanç de Laporta

Sorpreses, cap. Laporta dimitia tal com marquen els estatuts del club, per convocar eleccions i tornar-se a presentar. És un moviment protocol·lari, però ningú pot negar que, la manera de fer-ho, també va ser molt seva. Amb una posada en escena teatral, calculada i amb un discurs molt acurat.

Durant aquest mandat, hem vist un Laporta incansable, ha equilibrat els comptes, ha lluitat contra la caverna i, el més important, ha tornat el Barça al lloc que mereixia a base de títols, resultats i bones sensacions.

D’altra banda, també hem vist un Laporta polèmic, amb algunes promeses incomplertes i una manera de governar que no agrada a tothom. Dit això, també cal dir-ho; crec que el Barça no podia tenir un president millor per sortir del pou.

Laporta combina passió, ambició i un sentit de club que ningú més sembla tenir en aquests moments. És un líder que fa que el Barça respiri. Se li pot criticar la forma, el fons, però quan tot es posa a la balança, la realitat és la que és. Sense Laporta, aquest Barça seria molt menys Barça.

De Lewandowski a Vlahovic

Lewandowski és encara un dels actius principals del Barça però també comença a ser evident que ja no és el davanter que marcava diferències cada diumenge. Els números hi són, les xifres aguanten el relat, però el joc explica una altra història. El polonès continua sent un davanter fiable a l’àrea però cada vegada li costa més sostenir el pes ofensiu de l’equip com abans.

Aquí també entra en joc un altre factor clau: el seu contracte. La seva elevada fitxa continua sent un impediment per al futur immediat del club i pensar en una renovació molt a la baixa em sembla poc realista.

Per tot això, i per molt que costi dir-ho, el lògic és pensar que els camins del Barça i Lewandowski acabaran separant-se el proper estiu. I amb aquesta possible sortida s’obre també un altre debat majúscul, ¿qui serà el relleu del polonès? El Barça tindrà una necessitat bàsica i urgent, trobar un nou davanter centre. Una operació complexa i difícil de resoldre.

De moment Dusan Vlahovic apareix com el nom millor posicionat per ocupar el lloc del polonès. El seu rendiment a la Juventus en les últimes temporades no ha complert amb les expectatives que va generar a la Fiorentina i el Barça, una vegada més, haurà de decidir entre el risc i la necessitat. No serà una decisió menor.