Unes eleccions tranquil·les, sense baralles, ni atacs personals, ni tampoc a la gestió de l’equip i molt menys a criticar els fitxatges, les comissions, deixar de donar suport a institucions benèfiques, el retard en les obres del Spotify Camp Nou, és el que més desitja Joan Laporta per tornar a ser reelegit com a president del Barcelona fins al 2031.
Si l’oposició, liderada per Víctor Font, que repeteix en unes eleccions a la presidència blaugrana, continua pensant que serà proclamada vencedora declarant que Deco no seguirà, que li donaran el millor a Hansi Flick, que donaran més suport a l’equip femení, només està fent mèrits per perdre una altra vegada. La bona oposició s’ha de mentalitzar que aquestes eleccions a Laporta no se li guanyen sense una bona ofensiva. Han de Font, Ciria, Vilajoana i tots els que pretenen vèncer l’actual president abandonar l’actitud passiva i, especialment, defensiva que fins ara han presentat.
Laporta ha dit que ell es mulla i dona la cara. I això és veritat. Però també moltes de les seves promeses són conegudes per haver estat incomplertes. Estic plenament convençut que la campanya de l’oposició s’ha de centrar en provocar-lo. Aquí descobrirà el soci el Laporta més valent, però també l’altre Jan. “Ganes de tornar-vos a veure”, va ser la seva màxima per vèncer Font i un inofensiu Toni Freixa en les passades eleccions. “Renovaré Messi amb una graellada”, va ser la seva mentida més gran.
Els membres d’una oposició a l’actual president, d’un Barça ofensiu com el que ha preparat Flick, haurien d’adoptar un paper més atacant. Els equips masculí i femení funcionen, la Masia també, però aquesta directiva ha comès errors que han portat molts dels membres que el van donar suport al principi a abandonar el club.