S'ha posat de moda xiular en Lamine Yamal als camps d'Espanya. Ahir ho vam viure de
nou a Albacete, en aquell lloc de la Manxa que va popularitzar Cervantes a El Quixot.
A Albacete no hi ha independentisme, com a Euskadi o Catalunya, ni una gran rivalitat
entre Barcelona i Reial Madrid. A Albacete tothom anima Espanya sense fissures,
amb la rojigualda lligada a la cintura, l'himne sonant a tot drap i la mà al
cor.
A Albacete ningú dubta de ser molt espanyol i, tanmateix, la primera vegada que va rebre
la gran estrella de la seva selecció ho va fer amb amargor, xiulant-lo amb avarícia.
El públic del Carlos Belmonte va escridassar el 10 del Barça des que va baixar de l'autocar per
inspeccionar la gespa fins que Munuera Montero va xiular el final.
A en Lamine Yamal ja el van insultar a Guadalajara (encara que els aficionats del Pedro Escartín
sí que van aplaudir en Pedri com a símbol de la Roja). I també al Bernabéu, després de posar-li
picant al Clàssic en un programa de la Kings League.
No sé si es tracta del conflicte amb el Reial Madrid o que la gent no el sent com
propi, però en l'últim any moltes aficions molt espanyoles han massacrat a xiulets i
insults la major estrella de la selecció, el futbolista amb més projecció de la història
del nostre país i la gran aposta d'Espanya per aconseguir el seu segon Mundial.
En Lamine Yamal és de Mataró, maresmenc, català i espanyol. I a molts se'ls oblida
quan vesteix la blaugrana. Després celebraran els seus gols a la Copa del Món, però el
maltracten en un camp com poques vegades s'ha maltractat un jugador de la Roja. Piqué,
Xavi i poca cosa més. A ningú que se senti espanyol se li acudiria xiular en Ramos, l'Iniesta o
en Pedri com es fa amb en Lamine.
I jo em pregunto: per què hi ha espanyols menys espanyols que altres?