El Barça ha convocat eleccions pel pròxim 15 de març i la campanya electoral, fins ara subterrània, ja es fa a calçó quit. Els opositors no han pogut arribar a un acord d'unitat. Els partidaris d'ajuntar les diferents candidatures contràries a Laporta acusen Font de no posar de la seva part i, finalment, l'oposició anirà separada: Marc Ciria, Víctor Font i Xavi Vilajoana ja han confirmat que cadascú a casa seva i Déu a la de tots.



Venen dos mesos d'atacs i contraatacs. Són dies de traçar estratègies, sol·licitar debats, enviar e-mails encriptats amb informació sensible (de vegades exhaustiva i d'altres poc acreditada). S'organitzaran actes electorals diaris i afloraran comptes de dubtosa procedència a les xarxes socials. Però abans que el soroll i la guerra verbal inundin l'esfera pública, toca mirar enrere i avaluar el mandat de Laporta.



El segon periple de l'advocat als despatxos d'Aristide Maillol va començar amb la ferida més profunda de la història del Barcelona: la marxa de Messi. Encara fa mal veure l'argentí entrant a les fosques i d'amagat al Camp Nou per enviar un missatge al president: aquesta és casa meva i hi entro quan em dona la gana.



Després de l'adéu de Messi, Laporta va abraçar la Superlliga i Florentino Pérez, es va convertir en enemic íntim de Tebas i va quedar arraconat i penjat del braç del seu etern rival en l'ecosistema del futbol.



A partir d'aquesta escletxa, el de Laporta va ser un mandat dedicat a cosir. Va cosir l'economia moribunda del club a base de palanques —algunes sortides d'AliExpress—. Va apedaçar el declivi futbolístic del post-Messi amb Xavi i Lewandowski primer, i amb Flick, Lamine Yamal i la Masia després. Ha guanyat dues Copes del Rei, dues Lligues i tres Supercopes d'Espanya i li ha menjat la torrada al Reial Madrid, que ha passat de guanyar la Champions a rebre golejades constants i fulminar dos entrenadors com Ancelotti o Xabi Alonso. L'aposta desacomplexada per la Masia ha estat una constant al Barça de Laporta i l'equip ha renascut de les seves cendres gràcies als bojos baixets que surten de la millor escola de futbol del món.



En l'àmbit institucional, va suturar les relacions institucionals amb la UEFA, reunint-se amb Ceferín per signar la pau. I es va aliar amb Javier Tebas per donar la puntada a Florentino i a la Superlliga, assumint una guerra crua amb l'ésser superior, que recorre regularment a Negreira, l'as sota la màniga del seu braç armat: Real Madrid TV.



El mandat de Laporta s'ha basat en un constant gir de guió, també en l'àmbit social, quan va declarar la guerra als grups de la Grada d'Animació. Dos anys després, pelillos a la mar. Els grups muntaran de nou la grada sense pagar la multa que els reclamaven.



Durant el temps de Laporta s'han signat contractes històrics com el de Spotify. El de la plataforma de música és l'únic acord a l'Europa occidental que et permet associar-te a estrelles mediàtiques com els Rolling Stones, Coldplay o Rosalía i, a més, et paguen per això. Un èxit inèdit entre els patrocinis esportius.



També es va renovar l'acord amb NIKE, que ha doblat la seva inversió al Barcelona, tot i que la multinacional americana tenia un contracte blindat fins al 2028 per menys de 60 milions anuals.



En ambdós pactes hi va participar com a intermediari l'empresari Darren Dein. En el primer es tracta d'una comissió justificada. El Barça té un patrocini únic i ell va ser l'artífex que es dugués a terme. En el segon, la seva participació va provocar la dimissió del directiu de màrqueting, Juli Guiu. És difícilment digerible pagar 50 milions per intermediar amb el teu soci principal durant els últims 30 anys.



Els ingressos per patrocinis del Barça estan en cotes màximes i a la filial de roba, BLM, que molts consideren la gallina dels ous d'or del club, se li ha desbrossat el camí per incrementar els beneficis. No obstant això, Barça Studios, que havia de sortir a la borsa americana, ha estat un fracàs estrepitós.



La clau del mandat ha estat la remodelació integral del Camp Nou. Amb més d'un any de retard, el Barça torna a jugar en un camp que inaugurarà el president que surti elegit dels pròxims comicis. L'elecció de l'empresa turca i desbancar els arquitectes que van idear el projecte van aixecar butllofes a les principals constructores del país i entre els arquitectes de la ciutat de Gaudí. Un altre gran fita del mandat va ser la celebració del 125 aniversari, a la qual van faltar les grans figures de la història del club però en què va néixer Cat, una mascota que ha traspassat fronteres.



En definitiva, en la radiografia dels cinc anys de mandat de Laporta hi ha un deure principal: l'aspecte social, descuidat com mai al club. Existeix una ferida profunda i de difícil guarició: l'adéu i la relació amb Messi. Les polèmiques i l'enrenou han dominat el club per moments. Com oblidar la vergonya de Negreira o l'esperpent de la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor? Però Laporta ha recuperat un club en coma, l'ha tret endavant i és innegable que ara mateix està molt millor del que el va deixar Bartomeu a nivell econòmic, esportiu i reputacional.