Laporta no vol cometre l'error de 2010: prepara el seu hereu amb 5 anys d'antelació

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, afronta un darrer lustre de mandat que tornarà a estar ple de reptes. El club blaugrana haurà d'ampliar a curt termini el crèdit per acabar la reforma del Spotify Camp Nou alhora que salda els primers venciments d'interessos amb Goldman Sachs i la resta d'inversors de l'Espai Barça. L'advocat català no podrà tornar-se a presentar a les eleccions de 2031, perquè els estatuts prohibeixen exercir un tercer mandat consecutiu.

Rafa Yuste ha fet les primeres passes representatives com a president interí de l'entitat durant quatre mesos. Laporta prepara el relleu del seu amic íntim perquè la junta directiva segueixi una línia continuista en la pròxima dècada i evitar així la transició de 2010. El vicepresident esportiu de l'últim mandat ja es va ficar a la butxaca els senadors amb el seu discurs de condemna contra les acusacions de Florentino Pérez pel cas Negreira.

"M'agradaria ser president"

"M'agradaria ser president del FC Barcelona. Ara serà en aquests propers anys Laporta, però no descarto presentar-me a les pròximes eleccions. De fet, m'agradaria", va afirmar Yuste el dia que la nova junta directiva va exercir el relleu. El president interí va llençar l'ham per començar a preparar la successió.

En aquest parèntesi de quatre mesos Yuste ha liderat la defensa barcelonista contra els intents de desprestigi del Reial Madrid. L'ara expresident va rebre una sonora ovació dels senadors a l'Auditori 1899 quan va assegurar que el club demandaria el president merengue per les seves declaracions: "Una cosa és defensar-te amb l'orgull que tens i l'altra és anar per darrere. Creuen que poden amenaçar-nos anant amb 500 folis a la UEFA? Ja ens veurem als jutjats i tant de bo tinguin el que es mereixen".

La candidatura continuista de 2010

En aquesta ocasió, Laporta no vol pecar d'aquella improvisació que caracteritza els seus mandats. El 2010, els cops de timó que ja li havien costat dues allaus de dimissions a la seva directiva el 2005 i 2008, respectivament, també es van traduir en el fracàs electoral de la candidatura continuista. Jaume Ferrer, tresorer entre 2003 i 2007 i vicepresident de patrimoni des de 2009 fins a la seva dimissió el 2010 per centrar-se en la cursa als comicis, va encapçalar el projecte laportista després de nombrosos bandassos de l'advocat català.

A les portes que Convergència i Unió (CIU) s'imposés a les eleccions autonòmiques de Catalunya el 2010, Laporta ja s'havia acostat a diverses persones properes al sector polític més catalanista com Joan Oliver. L'exdirector de TV3, nomenat pel govern de Jordi Pujol el 2002 fins al 2004, va entrar al club després de la moció de censura de 2008 per enrolar-se com a CEO. El vot de càstig no havia prosperat amb el 60,6% dels vots, perquè els estatuts de l'entitat exigien el 66%, és a dir, dues terceres parts de la massa social contràries al president.

Canvi de plans

De tota manera, vuit dels 17 membres de la junta van dimitir dies després de la moció, inclosos els vicepresidents Albert Vicens, Ferran Soriano i Marc Ingla. Laporta va acabar el mandat, però amb la reputació debilitada. Les seves dues grans bases eren Xavier Sala Martín, economista també proper al catalanisme polític i nomenat directiu el 2009, i Alfons Godall, un dels directius fidels que havien romàs al vaixell des de la seva entrada el 2003.

El primer va declinar l'oferiment del president per liderar la nova candidatura laportista, i el segon es va postular en el tram final de mandat com el successor natural. Laporta havia de donar suport públicament a Godall per liderar la nova candidatura. Amb això, diverses informacions de l'època asseguren que l'advocat català va retirar el seu suport quan va saber que el directiu pretenia formar un projecte unitari amb Ferran Soriano, un dels membres de la junta que havia renunciat el 2008.

La tercera opció

Finalment, Jan es va decantar per la tercera opció esmentada: Jaume Ferrer. L'extresorer, amic de la família Pujol, mancava del carisma i la capacitat de persuasió dels altres dos aspirants a succeir Laporta. Tot i comptar amb el suport de l'últim president, es va estavellar a la cursa electoral i només va obtenir el 10,8% dels vots com a candidat menys votat.

Per la seva banda, Godall va dissoldre la seva pròpia precandidatura i es va adherir a l'exvicepresident Marc Ingla, que comptava amb altres dos exvicepresidents com Ferran Soriano i Albert Vicens. Els tres formaven part de la dimissió conjunta de 2008. Aquesta candidatura tampoc va acabar de quallar i es va quedar amb el 12,29% dels suports dels socis. Agustí Benedito va acabar en segon lloc amb el 14,09% i Sandro Rosell, primer, amb el 61,35%.

Acció de responsabilitat i espionatge

El president electe va carregar durament contra el laportisme i tan bon punt va entrar a la junta va encarregar una due diligence a KPMG per destapar suposades irregularitats. També va aprovar una acció social de responsabilitat contra Laporta i els seus 16 directius a l'assemblea de compromissaris celebrada a l'octubre de 2010, en reclamació de 47,6 milions d'euros per suposades pèrdues. No obstant això, tant el jutjat de primera instància 39 de Barcelona el 2014 com l'Audiència Provincial de Barcelona el 2017 van desestimar l'acció i el recurs posterior, respectivament, en validar la interpretació de Laporta sobre els beneficis del seu mandat.

En el marc de les investigacions ordenades per la junta entrant, es van descobrir uns contractes per 500.000 euros Mètode 3. Aquesta agència d'investigació va realitzar seguiments exhaustius a directius del Barça propers a Laporta com Rafa Yuste, Jaume Ferrer, Joan Boix i Joan Franquesa, a més de l'impulsor de la moció de censura, Oriol Giralt, i Sandro Rosell, el principal rival de la candidatura continuista.

Acords de conformitat

El CEO Joan Oliver i el director de seguretat Xavier Martorell, van fer els encàrrecs d'investigació. Laporta també va estar investigat, però el jutjat d'instrucció 24 de Barcelona va arxivar la causa contra l'expresident per manca d'indicis suficients de delicte.

La Fiscalia de Delictes Econòmics ja havia imputat Martorell per suposadament imputar al club català factures dels seus encàrrecs a Mètode 3 per investigar regidors d'UDC a Sant Cugat quan presidia el partit CDC en aquest municipi. Tant Martorell com Oliver van evitar la banqueta dels acusats després d'assolir sengles acords de conformitat amb les acusacions, exercides pel Barça i Oriol Giralt.

16 anys després d'aquella transició fallida, Laporta prepara el terreny amb més antelació i envoltat per un nucli de confiança format per 22 directius, inclosos tots els de l'anterior mandat. Després de superar un començament més convuls marcat per la inestabilitat financera, Jan i els seus homes de confiança han estabilitzat la nau i afronten una etapa de creixement econòmic amb l'Espai Barça i el nou Spotify Camp Nou. Els interrogants als despatxos no cessaran davant la multitud de fronts oberts, però el president torna al timó més reforçat que el 2021.