Laporta torna al Barça amb la regla 1:1 del Fair Play sota el braç i tres objectius clars: rècord d’ingressos, nou Camp Nou i fitxatges de futur

Va marxar el 9 de febrer amb la dimissió de dos terços de la seva junta directiva i torna aquest 1 de juliol després de la contundent victòria electoral que va signar el 15 de març. Joan Laporta torna a la presidència del FC Barcelona amb un any més --acaba de fer els 64-- i amb molts reptes pendents de convertir en realitat de cara a la incipient temporada 2026-27. De moment, la seva última gran promesa: "Ens esperen els millors anys de la nostra vida".

Així de contundent es va mostrar Laporta aquella nit de mitjans de març, poques hores abans d’anar al Luz de Gas a celebrar el seu triomf amb balls, havans i gintònic a la mà. L’alegria no li falta al carismàtic president del Barça. Tampoc l’ambició d’engrandir la llegenda blaugrana i d’encimbellar el seu propi nom a les pàgines de la història culer.

Torna Laporta i porta, sota el braç, quelcom molt anhelat els darrers anys pels culers: la desitjada regla 1:1 del Fair Play de la Lliga. Ho va afirmar el tresorer Ferran Olivé, que també torna amb Laporta, el passat febrer en una entrevista per a Culemanía i Deco ho farà realitat: el Barça fitxarà un davanter top aquest estiu. El gran desitjat és Julián Álvarez, que compta amb el consens total dels esmentats Deco i Laporta, així com del tècnic, Hansi Flick.

Julián Álvarez, la gran prioritat

La situació econòmica del Barça encara no és boyant, però és capaç de permetre la contractació de Julián Álvarez. L’objectiu inicial del club era aconseguir-lo a canvi de 100 milions d’euros, però el primer email de Deco a Mateu Alemany es va topar amb una col·lecció de burles a les xarxes socials. El Barça no vol passar dels 120, màxim 130, milions d’euros. L’Atlètic exigeix 150 quilos com a mínim. La batalla està servida.

La sortida de Robert Lewandowski és una de les claus per a la inscripció de La Araña. L’artiller polonès allibera 38,5 milions d’euros, els 26 del seu salari i els 12,5 relatius a l’amortització del seu fitxatge. També allibera 12 milions Ansu Fati, acabat de traspassar al Mònaco a canvi d’11 milions més. Andreas Christensen, que acaba contracte, alliberaria 12 milions més, tot i que la seva renovació es farà oficial de manera imminent i realment alliberarà 7 milions. Iñaki Peña, per la seva banda, allibera tres milions i el seu traspàs suposa un ingrés de tres més.

73 milions per a inscripcions

Totes aquestes operacions, sumades als prop de 50 milions addicionals que s’han generat amb BLM, ticketing del Spotify Camp Nou i llotges Vip, fan que el Barça tingui un marge suficient per poder abordar el mercat de fitxatges. Recordem que al club li faltaven entre 12 i 14 milions per a la regla 1:1, cosa que podria resoldre’s amb una injecció de diners imminent vinculada als PSL.

Tenint en compte que aquests 12-14 milions encara no han entrat i que a Deco li hauran faltat uns 10 milions per assolir el pressupost d’ingressos per traspassos (55 milions), el Barça parteix amb uns 100 milions d’euros de saldo per a inscripcions de fitxatges. D’aquí, cal restar l’operació Anthony Gordon, que suposa un cost anual de 27 milions d’euros. Amb la qual cosa, Deco comptarà amb uns 73 milions per a noves inscripcions.

La coberta obliga a fitxar el '9' aquest estiu

El cost de Julián Álvarez serà elevat: entre 120 i 150 milions de traspàs a dividir en cinc anys i uns 20 milions bruts de salari, com a mínim. Tirant baix, el cost anual rondaria els 44 milions d’euros. Però podria acabar superant els 50 kilos en funció del preu final que es pagui i del seu salari.

El Barça vol tancar un davanter top aquest estiu per dos motius: Lewandowski ja ha marxat i l’any vinent serà més difícil fitxar perquè el Barça haurà de tornar a jugar a Montjuïc a causa de la instal·lació de la coberta. Montjuïc es tradueix en menys ingressos, cosa que equival a menys marge per a massa salarial esportiva. Per tant, s’espera que el Barça faci el gran esforç per Julián al llarg d’aquest estiu.

Objectiu: 1.100 milions d’ingressos

Posem-nos en el cas que el cost anual acabi sent de 50 milions. El Barça encara tindria 23 milions per a altres operacions. És poc marge, per exemple, per aspirar al fitxatge d’un central, però sí que podria ser suficient per al fitxatge de Joao Cancelo.

Més enllà de construir un equip competitiu, Laporta espera tancar l’exercici 2025-26 amb el rècord d’ingressos ordinaris de la història del club. Se superaran els 1.000 milions amb escreix però l’aspiració és arribar als 1.100 milions o més.

Els grans reptes del president

L’altra gran prioritat del president és aprovar el nou crèdit per a l’Espai Barça. El cost de l’obra segueix pujant de preu i el finançament que es va aprovar el 2022 ja no serveix. Se celebrarà una assemblea extraordinària a finals de juliol per demanar suport als socis en relació a l’encariment de l’estadi.

Potenciar el primer equip de Flick per lluitar la Champions, reformar el Barça de bàsquet i el femení després de nombroses fugues d’estrelles, aconseguir el rècord d’ingressos de la història del club i obtenir el nou finançament de l’Espai Barça. Els veritables reptes de Laporta en el que serà el seu quart mandat, segon consecutiu, com a president del Barça.