La fuga d'estrelles al Barça de Laporta tres mesos després de guanyar les eleccions: primer equip, bàsquet i femení

Joan Laporta va arrasar a les últimes eleccions a la presidència del FC Barcelona. L'advocat català va golejar Víctor Font a les urnes gràcies a tres pilars bàsics de la seva obra de govern des del març de 2021: el seu inqüestionable carisma, la seva aposta reeixida pel tàndem Deco-Hansi Flick i la transformació d'un primer equip que, guiat per jugadors de la pedrera, ja acumula cinc títols en dos anys en què ha sotmès, gairebé torturat, el Reial Madrid de Mbappé.

El president electe va sufocar amb destresa els conats d'incendi del bàsquet --amb el fitxatge provisional de Xavi Pascual, just en el període electoral-- i la Grada d'Animació --va tornar al Camp Nou just el dia de les eleccions i no ha tornat a generar problemes-- per evitar sorpreses i reduir possibles enemics. Amb tot, el panorama era encoratjador per a Laporta, que va aixafar fàcilment una oposició que, com ara Enrique Riquelme amb el Reial Madrid, va focalitzar tot el seu discurs en el soci. Sense èxit.

Tres comiats molt sonats

Tanmateix, tot just tres mesos després de la victòria del 15 de març, el final de temporada blaugrana s'ha convertit en una incombustible fugida de talents. I no només en el primer equip de futbol, amb la marxa de Robert Lewandowski, sinó també a les seccions. Els comiats de Alexia Putellas i Xavi Pascual són especialment sensibles per a les aficions del femení i el bàsquet. No li serà fàcil explicar que només dos mesos i mig després del seu triomf electoral, s'acomiadin tres noms de tal envergadura: Robert Lewandowski, Alexia Putellas i Xavi Pascual.

El cas del davanter polonès és el menys polèmic. Se'n va a buscar un nou destí per canviar d'aires però la realitat és que l'han convidat a marxar. El rendiment de Lewy no ha estat òptim en el seu quart curs de blaugrana, encara que, tot i ser un mal any, ha signat 19 gols i quatre assistències. En la seva tercera temporada va signar 42 gols, pels 26 del seu segon any, amb Xavi a la banqueta, i els 33 del primer. Lewandowski té 37 anys, gairebé 38, i Deco ha decidit sortir a la caça d'un nou davanter aprofitant que el Barça torna a la regla 1:1 del Fair Play l'1 de juliol.

Tots pendents del Fair Play

Més difícils d'explicar seran les situacions relatives a Xavi Pascual i Alexia Putellas. Un geni de les banquetes i la major estrella del futbol femení, tots dos culers de bressol, formats a la casa, i se'n van per motivacions similars. Encara que tant Alexia com Pascual tenen l'al·licient que percebran molt més diners en els seus respectius nous destins, el London City i el Dubai Basketball, la veritat és que se'n van perquè veuen com la inversió en els seus respectius equips ha anat a menys aquests últims anys i el panorama no és encoratjador.

Si bé és cert que l'entrada del Barça a la regla 1:1 del Fair Play permetrà augmentar el pressupost del Barça de bàsquet --la idea és passar de 32 a 39 milions, encara que la marxa de Xavi Pascual pot alterar els plans-- i el del femení, està per veure què passarà finalment. La sensació és que el Barça, encara que pugui augmentar el seu pressupost de despeses, continuarà estant lluny dels millors equips d'Europa. En bàsquet, el club català està cada any més allunyat de competir per l'Eurolliga. En futbol femení, en canvi, el Barça és capaç de continuar guanyant la Champions sense augmentar les despeses. La pregunta és... Durant quant temps?

Neteja en femení i bàsquet

A més d'Alexia, també marxarà una de les millors centrals de l'última dècada, si no la millor, que és Mapi León. Una altra candidata a sortir és Ona Batlle, molt propera a l'Arsenal. També se'n va Marta Torrejón, per final de cicle evident en aquest cas, i és seriós dubte la sort que correrà Salma Paralluelo, autora d'un doblet a la final de la Champions però relegada a un rol secundari durant una temporada on ha tingut més ombres que llums. Les joves Claudia Pina, Vicky López i Clara Serrajordi estan cridades a liderar juntament amb Aitana Bonmatí, encara que d'aquí a un any acaben contracte altres cracks com Patri Guijarro, Ewa Pajor, Irene Paredes i Esmee Brooks.

Un altre ferm candidat a sortir de les seccions és Juan Carlos Navarro, encara que en el seu cas per aclamació popular. No ha estat al nivell requerit en el seu paper com a mànager general de la secció de bàsquet i la llegenda blaugrana podria ser reubicada al club per cobrar l'any de contracte que li queda. També s'espera un canvi de rol per a la seva mà dreta, Mario Bruno Fernández, a qui el club carrega el mort de l'operació fallida Heurtel. La plantilla de bàsquet patirà moltes baixes necessàries per finalització de contracte que també seran aplaudides per l'afició: Willy Hernangómez, Youssoupha Fall, Tomas Satoransky. Una mica més dolorosos, encara que assumits, seran els comiats de Jan Vesely i Nico Laprovittola, molt minvats per les lesions els darrers dos anys. Veurem si Laporta lidera la revolució promesa.

Els assenyalats del primer equip

En el primer equip de futbol també s'esperen baixes i hi ha més candidats que els últims estius. Hansi Flick ha detectat en qui pot confiar i també intueix qui podria necessitar un canvi d'aires. Encara que el tècnic defensa Frenkie de Jong, no es pot descartar el seu comiat. Pitjor ho tenen Jules Koundé, Ronald Araujo i Alejandro Balde. A més, no està clar què passarà amb els dos cedits que es desvinculen del club al juny --Cancelo i Rashford--, hi ha altres assenyalats que tenen menys pes a l'equip i, per tant, deixarien menys diners. Ells són Marc Casadó i Roony Bardghji. Finalment, Deco ha de buscar solució a les patates calentes de Ter Stegen i Ansu Fati, a més de resoldre els casos de Iñaki Peña i Héctor Fort.

Qualsevol entrada de diners serà benvinguda per activar la revolució que planeja Deco. La prioritat passa per reforçar la davantera amb bona part dels diners que allibera Lewandowski i el que fa uns mesos es pretenia destinar al central. Noms com Anthony Gordon, Julián Álvarez i Joao Pedro són sobre la taula, amb permís del citat Rashford.