La Masia custodia la Lliga i s'imposa a Espanya amb el Barça més català en 50 anys

El FC Barcelona ha aconseguit la seva Lliga número 29. A la temporada de l'equip de Hansi Flick, de nou, li ha quedat la espineta clavada de no aconseguir la Champions League. Ara bé, superar el mal tràngol és molt més fàcil amb una plantilla que il·lusiona, que mou masses, com va quedar demostrat a la rua de campions del passat dilluns, i que genera un sentiment de pertinença enorme.

Feia temps que el Barça no generava quelcom igual. Al club blaugrana, segons ha pogut saber Culemanía, consideren que la unió del grup ha estat un factor absolutament clau per a la consecució de la Lliga. Tots a la plantilla entenen el que significa l'escut i intenten dignificar-lo.

Una diferència bàsica amb el Madrid

Aquesta ha estat una diferència fonamental amb el Reial Madrid, l'estrella del qual, Kylian Mbappé, mira més per ell mateix que pel benefici del col·lectiu. Sí, els números del davanter francès són excel·lents, però, des de la seva arribada, el caseller de títols merengue segueix a zero.

Flick ja va avistar, després d'una primera campanya tancada amb un triplet nacional, que la joventut corre massa. Després d'un empat a Vallecas a principi de temporada, va ser molt taxatiu. "L'ego mata l'èxit", va dir, després que al Barça li costés un món treure el partit endavant contra el Rayo Vallecano.

Un començament difícil

No obstant això, la unió fa la força. El Barça va començar amb un Lamine Yamal renquejant per la pubàlgia, amb un Raphinha tocat, amb un Joan García que va patir una lesió de menisc i també amb un Pedri que va patir una lesió muscular. I malgrat això va treure la Lliga endavant, convertint-se en l'equip més regular, sense perdre cap partit com a local des de la tornada al Spotify Camp Nou. Tot han estat victòries.

El grup, ple de futbolistes formats a la Masia, ha comulgat amb un estadi que se sent representat pels jugadors. I és que, tot i que els turistes abunden en el coliseu de Les Corts, aquest és el Barça més català des de fa 50 anys.

Una base catalana i de la Masia

El 49,2% dels minuts els han disputat futbolistes nascuts a Catalunya, segons recull el periodista Oriol Jové. És la xifra més alta des de la temporada 1970-71, en què la participació de futbolistes catalans va ser del 57,3%. De la llista en formen part, per ordre de minutatge, Joan García, Pau Cubarsí, Éric García, Lamine Yamal, Gerard Martín, Dani Olmo, Alejandro Balde, Marc Casadó, Marc Bernal, Xavi Espart, Jofre Torrents, Toni Fernández i Tommy Marqués.

Són 13 futbolistes en total, tots exclusivament formats a la Masia a excepció de Martín i García. I, tenint això en compte, hi ha altres jugadors polits a la pedrera culé que no han nascut a Catalunya, però que també senten el Barça perquè, com va dir Fermín després de guanyar al Madrid, ho han "mamat des de petits". El mitjapunta d'El Campillo és un d'ells, Gavi és l'altre i una petita aportació va tenir Dro Fernández a la Lliga abans de marxar-se.

Una rua inoblidable

La rua dels campions va demostrar que l'actual vestidor del Barça és una plantilla compromesa amb l'escut. Lamine Yamal va escollir, per la seva banda, alçar una bandera de Palestina, però es va tornar boig, sobretot, cantant i saltant amb el "boti, boti, boti, madridista qui no boti".

La plantilla blaugrana és encara molt jove. Sota la batuta de Flick, ja són dues Lligues les que s'han aconseguit. Actualment, la distància amb el Reial Madrid és de set títols. D'aquí a una dècada, la distància podria escurçar-se encara més. Lamine Yamal o Pau Cubarsí, per exemple, tan sols tindran 28 anys. El sentiment de pertinença és una de les claus que explica el títol de Lliga culé.