Bartomeu va renovar dues vegades Messi el 2017: l’‘oferta’ de 400 milions d’euros que va fer tremolar els fonaments del Barça

Josep Maria Bartomeu ha visitat aquest divendres la redacció de Culemanía i Crònica Global per parlar, llarg i estès, sobre el final de la seva presidència al FC Barcelona. En una entrevista que es publicarà els pròxims dies, l’expresident blaugrana defensa la seva gestió al capdavant del club i valora els molts comentaris que es fan sobre la seva "mala herència" en contrast amb el poc que s’escolta sobre la "bona herència" del seu mandat: es van guanyar 13 títols sota la seva presidència, es va construir el Barça Femení que s’ha convertit en l’enveja d’Europa, es van fitxar jugadors com Pedri i el futbol base va incorporar una fornada de joves talents que ara triomfen amb el primer equip: Lamine Yamal, Cubarsí, Bernal, Fermín, Gavi, Balde o Casadó.

Un dels noms propis d’aquesta entrevista és el de Leo Messi, a qui Bartomeu es refereix en diverses ocasions. Crida l’atenció com, en ser preguntat sobre la inflació de la massa salarial, l’expresident rememora el fatídic estiu de 2017, on tot va començar a torçar-se per a la seva junta directiva. La marxa de Neymar al PSG va suposar l’inici de la fi del seu govern, però l’expresident ha tret a la llum un argument molt menys manit i no per això menys interessant: l’oferta que pretenia treure Messi del Barça per 400 milions d’euros.

Renovació com a regal de casament

Des de Culemanía hem tirat d’hemeroteca per contrastar els detalls de la informació atorgada per Bartomeu i sorprèn recordar com Leo Messi va ser renovat dues vegades en un sol any. En aquell mateix 2017, el Barça va acordar la renovació de Leo el mes de juny, just abans del seu aniversari i del seu casament amb Antonella Roccuzzo. L’astre argentí va haver de signar aquell contracte per mail però es pot afirmar sense por d’errar que va ser, possiblement, un dels contractes més efímers d’un jugador del primer equip del Barça: al novembre del mateix any va tornar a ser renovat.

Aquella primera renovació no només suposava una substancial millora salarial per al geni rosarí, sinó que va incrementar la seva clàusula de rescissió dels 250 als 400 milions d’euros. Un moviment que es va dur a terme, en part, per les constants ofensives que arribaven des de la Premier League. En concret, el Manchester City estava apostant fort, però no per ordre de Pep Guardiola, sinó del xeic propietari del club a Abu Dhabi, Mansour bin Zayed Al Nahyan, que volia el millor jugador del món al seu club.

400 milions de clàusula al juny

No se’n va sortir el City i Bartomeu va decidir blindar Messi amb aquests 400 milions de clàusula. O, almenys, va creure que així el blindava, però res més lluny de la realitat. Aquell estiu, el president blaugrana va comprovar en pròpia carn la poderosa inflació del mercat quan el PSG va abonar la clàusula de rescissió de Neymar Júnior: 222 milions d’euros que el convertien en el traspàs més car de la història del futbol.

Després d’això, al Barça li va arribar la informació que des dels països àrabs s’estava movent una altra operació de dimensions exagerades. 400 milions d’euros van ser dipositats en un compte corrent estranger i, pel que sembla, tenien per objectiu pagar la clàusula de Leo Messi. Probablement, mai se sabrà si és veritat o no, però al Barça s’ho van creure i van accelerar una altra renovació exprés de l’astre argentí que es va signar al novembre de 2017.

700 milions de clàusula al novembre

La clàusula de rescissió de Leo, que havia pujat de 250 a 400 milions al juny --l’acord es va fer oficial al juliol--, passava sis mesos després de 400 a 700 milions d’euros. Un blindatge que Bartomeu va veure necessari perquè no es desmuntés el millor equip del món després de la sortida de Neymar, però que va suposar pagar un preu molt alt.

Messi va accedir a una nova renovació per incrementar la seva clàusula, però, òbviament, va reclamar un salari més elevat com a contraprestació. Així va néixer el contracte esportiu més gran de la història del FC Barcelona i, possiblement, de la història del futbol. Ho va desglossar el diari El Mundo en el seu moment: 555 milions d’euros en quatre temporades. O el que és el mateix, 138 milions de mitjana, entre fixos i variables, fins al 2021.

El contracte més gran de la història

Altres jugadors com Gerard Piqué, Sergio Busquets, Jordi Alba o Luis Suárez també van reclamar millores salarials a partir d’aquell moment. Utilitzaven ofertes de grans clubs europeus i comparaven les seves fitxes amb les d’altres jugadors de primer nivell com Sergio Ramos o Touré Yaya. Llavors, el president va accedir per evitar que es desmuntés l’equip.

Pel que fa a la oferta de 400 milions, Bartomeu no ha volgut desvetllar els detalls ni el club que hi havia al darrere. Tanmateix, descartat el PSG, que ja va invertir gairebé 400 milions aquell any entre Neymar i Mbappé, només quedaven dues alternatives: Chelsea i Manchester City.

Pressió des dels països àrabs

Després de recollir informació sobre la procedència àrab dels diners i després de contrastar informacions que es van publicar el 2018, la conclusió és que era el City el club que insistia per Messi. El mateix club que l’hauria acabat fitxant si hagués prosperat el burofax que Messi va enviar al Barça a l’estiu de 2020, després del 2-8 contra el Bayern a Lisboa.

Messi es va enfurismar quan la primera decisió que va prendre Koeman va ser informar Luis Suárez que no comptava amb ell. El burofax va estar a punt de dinamitar les relacions de Messi amb Bartomeu, però l’astre argentí es va quedar i el president va dimitir als pocs mesos, a l’octubre de 2020. Uns mesos després, va tornar Laporta a la presidència i, en acabar la temporada, Messi va marxar del Barça sense deixar ni un sol euro a la caixa. No va acabar al City, sinó en un altre club amb capital d’Orient Mitjà, el PSG.