Laporta es queda a les portes de superar Sandro Rosell com a president més votat de la història del Barça

Joan Laporta no para de fer història de la mà del FC Barcelona. El 41è president culer és un ferm aspirant a gravar el seu nom com el millor dirigent del Barça en temps moderns i, potser en els seus fòrums més interns, somia amb poder equiparar-se a la figura de Hans Gamper, el fundador. La seva obra va camí de consolidar-lo per diferents raons esportives i patrimonials. D'una banda, és el president amb més Champions (París 2006 i Wembley 2009). D'altra banda, ha liderat la transformació del Camp Nou, construït sota el mandat de Francesc Miró-Sans i àmpliament reformat en temps de José Luis Núñez.

Laporta ja somiava amb remodelar el coliseu blaugrana a partir de 2010, quan va presentar una proposta molt atractiva dissenyada per Norman Foster. No va ser possible perquè Sandro Rosell, després de guanyar els comicis d'aquell any, va decidir descartar el projecte Foster i obrir un nou concurs que va guanyar l'estudi japonès Nikken Sekkei. Diferents motius van endarrerir els terminis per aixecar el nou estadi i va ser Laporta, 11 anys després, qui es va atrevir a fer el gran pas.

Laporta, el millor president?

En el nou recinte, rebatejat com a Spotify Camp Nou, en quedarà ben poc de l'obra de Núñez --la tercera graderia construïda sota el seu mandat va ser totalment enderrocada--, si de cas la profunditat de la primera graderia i el nom del Museu, que intentarà defensar Joan Gaspart. S'ha respectat més, en canvi, el llegat de Miró-Sans, amb una segona graderia pràcticament intacta per ser patrimoni protegit de Barcelona. Com a curiositat, es podria dir que el nou temple tindrà una graderia en honor a cada president: la graderia Núñez, la graderia Miró-Sans i la graderia Laporta, que encara està en procés de construcció.

Després de complir amb l'estadi, tot i que els terminis han anat molt més lents del que s'esperava, i després de complir aquella promesa de 2021 consistent en "tornar l'alegria al barcelonisme" --ficant, a més, una mica de por a la capital--, Laporta està molt a prop de convertir-se en el Messi dels despatxos. Més enllà que la seva gestió econòmica hagi estat dura i llargament criticada, l'actual president pot presumir d'haver aconseguit els millors moments futbolístics de la història recent del club.

Núñez, el president amb més títols

Lidera la classificació de Champions League i té cinc anys per davant per aconseguir ampliar distàncies amb alguna més. Encara no arriba a Núñez en títols de Lliga conquerits, però només li'n queda un: sis lligues de Laporta per set de Núñez. El ja difunt constructor de Barakaldo supera encara l'advocat en títols globals (27-19) perquè té més Copes del Rei (6-3) i Supercopes d'Europa (2-1), a més d'altres títols que ja no existeixen (quatre Recopes i dues Copes de la Lliga). Bartomeu (13) i Rosell (9) van per darrere.

L'ordre de títols coincideix amb el d'anys a la presidència. Núñez va governar de manera ininterrompuda durant 22 anys. Laporta ho ha fet en dues etapes de set i cinc anys (en van 12 però si acaba el seu mandat el 2031 arribarà als 17 anys). Bartomeu va dirigir el Barça durant sis anys. Rosell no va arribar ni als quatre anys (setembre 2010 a febrer 2014), cosa que el converteix en el president amb millor ràtio de títols en proporció als anys governats: la mitjana és de gairebé tres títols per any. La mitjana de Laporta és d'1,5 títols per exercici, per sobre de Núñez (1,2) i per sota de Bartomeu (2,1).

Rosell, el president més votat

Un altre rècord que encara ostenta Sandro Rosell és el d'haver estat el president més votat de la història del Barça. El 2010 va obtenir 35.021 suports. Un 61,35% dels 57.088 barcelonistes que van votar en aquell moment. Laporta es va quedar més lluny el 2003 (27.138 vots) i s'hi va anar acostant, progressivament, amb el pas dels anys: 30.184 vots el 2021 i 32.934 suports el 2026. A nivell percentual sí que l'ha superat aquesta vegada, en acumular un 68,18% dels 48.480 vots emesos.