El FC Barcelona va viure una de les seves etapes més convulses amb Joan Gaspart a la presidència. L'any 2003, l'empresari hoteler va dimitir i Enric Reyna va assumir el comandament d'un club a la deriva, que demanava un canvi radical. Assegurava que tenia un pla per rescatar el Barça, però la pressió social el va arrossegar. No va poder frenar la convocatòria d'eleccions, guanyades, sorprenentment, per Joan Laporta.
Reyna, persona de màxima confiança de Gaspart, va entrar al Barça l'any 2000. Dos anys després va ser nomenat vicepresident econòmic i va fer el salt a la presidència el 12 de febrer de 2003. Va voler redreçar el club, però no va poder, tot i que deia que tenia un projecte per renovar una plantilla molt devaluada. L'eliminació de l'equip de Radomir Antic de la Champions, per la Juventus, va ser la seva sentència.
Pocs èxits
El Barça, el 2003, ja sumava quatre anys sense guanyar un títol de futbol. L'afició estava de mala gaita amb l'equip, però, sobretot, amb els directius. Reyna va voler completar el mandat de Gaspart, però només va estar 82 dies com a president de la primera entitat esportiva de Catalunya.
Reyna va poder celebrar títols menors com a president del Barça. Entre ells, la Copa del Rei de bàsquet i d'hoquei sobre patins. Tanmateix, ja no era el màxim responsable del club quan la secció de bàsquet va guanyar l'Eurolliga. La primera Eurolliga de la seva història, amb Svetislav Pesic d'entrenador i Dejan Bodiroga com a gran estrella. En aquell equip també brillaven Jasikevicius, Navarro, Fucka i Dueñas, entre d'altres.
President de Fira de Barcelona
Reyna va presidir durant 35 anys l'Associació de Promotors de Barcelona (APCE), de la qual va ser membre fundador el 1969. Era el màxim responsable de la constructora Amrey i va ser president de la Fira de Barcelona durant quatre anys, entre 1987 i 1991. També va presidir el Saló Internacional de la Construcció (Construmat), entre 1979 i 1987.
Enric Reyna i Joan Gaspart.jpg
Reyna va rebre el Premi Especial a la Trajectòria Professional per part del Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) i mai va formar part del famós entorn barcelonista des de la seva sortida del club.