El gran problema econòmic que amenaça el Barça: possibles reclamacions de socis forçats a utilitzar el ‘seient lliure’ des del 2018

Les eleccions del 15 de març del FC Barcelona seran, possiblement, els comicis més judicialitzats de la història de l’entitat culer. L’agenda legal de l’organització presidida actualment per Rafa Yuste està plena a vessar. La llista és gairebé interminable. El 'cas Reus', el 'cas Negreira' i el 'cas Koundé' són només tres de les problemàtiques que estan en joc i, aquest dilluns, han entrat en escena dos factors més. Un d’ells afecta directament els socis del Barça.

Una sentència del Tribunal Suprem emesa el passat 19 de febrer de 2026 dona llum verda als socis abonats del Barça per poder fer negoci amb llibertat dels seus seients al Spotify Camp Nou. Aquesta resolució és fruit d’una llarga lluita legal iniciada per 26 socis demandants que porten més de sis anys en una feixuga pugna legal.

Milers de reclamacions

La sentència, lluny de ser anecdòtica per al FC Barcelona, podria significar un gran problema econòmic: milers de socis blaugrana podrien presentar reclamacions després d’haver-se vist forçats a utilitzar el 'seient lliure'. És a dir, el club culer s’enfronta a la possibilitat que tots els socis que no van poder treure un gran rendiment econòmic dels seus abonaments entre 2018 i 2023 presentin reclamacions per perjudicis econòmics. La quantitat global de diners encara es desconeix, però el cop podria ser enorme. Així mateix, per entendre la magnitud de la conjuntura ens hem de remuntar a maig de 2018.

Aleshores, qui seia a la llotja presidencial del Camp Nou era Josep Maria Bartomeu. El màxim dirigent blaugrana volia tenir-ho tot controlat i, en un moviment per fer precisament això, va decidir modificar els Estatuts del FC Barcelona amb l’objectiu de minimitzar la revenda d’abonaments del feu culer.

La reforma estatutària de Bartomeu

Tot va sorgir arran de l’escàndol per la revenda d’entrades del clàssic entre el Barça i el Reial Madrid de maig de 2018. El club barceloní va detectar 2.823 carnets falsificats, destapant una xarxa organitzada de frau i sancionant tots aquells socis que van cedir els seus abonaments, dels quals 26 d’ells van acabar presentant la demanda esmentada anteriorment. Se’ls va privar de la seva condició de socis durant períodes d’entre 8 i 18 mesos.

Així mateix, 'Barto' no es va quedar aquí. A la Assemblea General Ordinària del 20 d’octubre de 2018 va aprovar la modificació de l’article 73.b) dels Estatuts del club culer. El canvi introduïa una diferència aparentment petita però d’enorme abast pràctic. Abans d’aquesta modificació es considerava infracció greu cedir l’abonament per un preu superior al preu oficial del partit. Tanmateix, després de la reforma, es va passar a considerar infracció tota aquella cessió d’abonament a canvi d’una prestació monetària que no es realitzés a través de la plataforma pròpia de l’entitat barcelonina 'seient lliure'.

Forçats a utilitzar 'seient lliure'

És a dir, que en la pràctica, el Barça va forçar els socis que no poguessin o volguessin anar als partits a utilitzar sí o sí la seva plataforma per treure rendiment econòmic del seu abonament, encara que la devolució econòmica per aquest mitjà era molt inferior al preu real d’entrada dels partits.

D’aquesta manera, des del 20 d’octubre de 2018 fins al 28 de maig de 2023 --jornada en què es van desactivar els abonaments per la reforma del Spotify Camp Nou-- i sense tenir en compte l’aturada temporal durant la pandèmia per la COVID-19, els socis es van veure obligats a utilitzar 'seient lliure' per cedir els seus seients.

Els 26 socis demandants

Tanmateix, encara que la gran majoria d’afectats es va conformar amb la decisió, hi va haver 26 socis dels més de 2.800 sancionats que van decidir prendre cartes en l’assumpte i impulsar una denúncia contra el FC Barcelona per reclamar que la reforma estatutària havia de ser anul·lada. Doncs després de més de sis anys i tres desestimacions, se n’han sortit amb la seva.

La sentència del passat 19 de febrer considera nul l’article de reforma, ja que, segons el Tribunal Suprem, no es van complir els drets de participació i informació del soci, consagrats a l’article 21.a) i b) de la Llei Orgànica 1/2002, reguladora del Dret d’Associació (LODA), i directament connectats amb l’article 22.1 de la Constitució.

Comunicació indeguda del canvi

En el moment de l’aprovació de la reforma estatutària, és a dir, el 20 d’octubre, el FC Barcelona no va comunicar el canvi degudament als seus socis. L’article 81 dels Estatuts del FC Barcelona estableix un procediment específic i irrenunciable per a qualsevol modificació estatutària. El seu incompliment no és un defecte formal menor: és causa directa de nul·litat.

Qualsevol proposta en qüestió s’ha de sotmetre a informació pública als socis durant un termini mínim de 20 dies, ha d’anar acompanyada d’una memòria explicativa dels canvis proposats i ha d’incloure l’articulat concret que es pretén aprovar, no una mera referència genèrica. Doncs bé, cap dels tres punts es va complir. El Barça es va limitar a comentar l’ordre del dia.

Nullitat ab initio

Aquesta és la justificació que dona el Tribunal Suprem per atorgar un principi de nul·litat ab initio a la reforma estatutària de Bartomeu. Què significa ab initio? És molt important. Moltíssim. Aquest terme significa que, legalment, és com si la norma de no concessió d’abonament que va imposar 'Barto' no hagués existit mai.

Això vol dir que tots els actes realitzats sota el seu empara entre octubre de 2018 i febrer de 2026 són susceptibles de revisió, per la qual cosa obre la possibilitat a tots els socis afectats de presentar reclamacions econòmiques per tot aquest temps que es van veure forçats a utilitzar 'seient lliure', perdent-se l’oportunitat de treure molt més rendiment financer als seus abonaments.

Un error que podria costar molt car

Des de BMG Advocats, despatx que ha defensat els drets dels 26 socis demandants aquests darrers set anys, apunten que encara estan analitzant les possibilitats de reclamació segons la sentència, però si finalment es confirma aquesta opció, al FC Barcelona se li ve una de grossa a sobre. La quantitat econòmica que es podria reclamar en global és realment absurda, ja que afecta tots els partits del Barça entre octubre de 2018 i maig de 2023, sense comptar l’aturada d’abonaments per la pandèmia de la COVID-19.