Els interessos comuns que eviten la ruptura definitiva entre Joan Laporta i Florentino Pérez

"Les relacions estan trencades". Joan Laporta no es mossega la llengua a l'hora de valorar l'estat actual de les tensions entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Les darreres declaracions de Florentino Pérez sobre el cas Negreira van reavivar les flames d'una rivalitat que, fins aquell moment, vivia una etapa de treva gairebé inèdita.

Després de distanciar-se sobre el principal element de connexió que els unia, la Superlliga, l'alto el foc va acabar i ambdós bàndols van reprendre una guerra amb més història que moltes faules de l'actualitat. Tanmateix, encara existeixen alguns interessos comuns que eviten la ruptura definitiva d'un matrimoni de conveniència que penja d'un fil.

En contra de la NBA

El factor comú més recent que reforça --encara que lleument-- les relacions entre Barça i Reial Madrid és el conflicte latent que protagonitzen la NBA i l'Eurolliga. La lliga nord-americana pretén desplegar el seu nou projecte a Europa a partir de 2027, quelcom que està generant dos bàndols entre els 13 clubs propietaris de l'Eurolliga. Al principi, semblava que l'entitat presidida per Florentino Pérez es decantava per l'oferta presentada per Adam Silver, comissari general de la NBA. No obstant això, aquest divendres tot ha volat pels aires.

En una reunió al matí, els clubs accionistes de l'Eurolliga han decidit cessar Paulius Motiejunas del seu càrrec com a CEO i atorgar aquest rol, de manera unànime, a Chus Bueno. La determinació, lluny de ser un simple canvi de cromos, és una declaració de guerra a la NBA. Bueno va treballar durant 12 anys com a Vicepresident d'Operacions a Europa, Orient Mitjà i Àfrica de l'organisme presidit per Adam Silver. És a dir, coneix a la perfecció l'estratègia comercial i d'expansió de l'ens nord-americà.

Un amic en comú

D'aquesta manera, amb el vot a favor de la seva adjudicació, tant Barça com Reial Madrid defensen completament l'Eurolliga en la seva lluita pel poder del bàsquet europeu que manté contra la NBA. A més, Bueno manté una bona relació amb Joan Laporta i Josep Cubells arran de la seva experiència en el disseny de les experiències hospitality del Spotify Camp Nou.

Ho va fer mentre era Director General de Legends, una empresa global dedicada a experiències comercials en esports i oci a Espanya i Portugal, que també col·labora amb el Reial Madrid a través de l'explotació del Santiago Bernabéu. D'aquesta manera, Bueno es converteix en la cara reconeixible d'una nova connexió entre Florentino i Laporta, que per més que s'odiïn oficialment, continuen ajeguts al mateix llit segons quines situacions.

Els drets de televisió

Un altre exemple és el que afecta els ingressos per drets televisius. Ambdós clubs assumeixen que sostenen bona part del valor internacional de la Lliga i, per tant, reclamen un tracte d'acord amb el seu impacte global. Laporta i Florentino comparteixen la idea que sense les seves audiències, sense els seus clàssics i sense la seva tracció comercial, el producte perd força. D'aquí que coincideixin a qüestionar models que, al seu judici, dilueixen el seu pes específic.

Més enllà del repartiment, el debat és estratègic. Tant Jan com Florentino defensen maximitzar el valor internacional dels drets i protegir la seva capacitat de negociació futura. Encara que els seus discursos públics no sempre coincideixin, internament comparteixen una mateixa preocupació: que les decisions estructurals de la Lliga limiten el seu creixement audiovisual a mitjà i llarg termini.

Aquesta coincidència explica per què, en moments clau, Laporta i Florentino han caminar en paral·lel davant Tebas. No és una aliança ideològica, sinó econòmica. Ambdós consideren que qualsevol acord que hipotequi ingressos futurs compromet la seva competitivitat europea. En aquest sentit, els drets televisius no són només diners immediats, sinó una palanca de poder.

Llòges VIP

Aquest consens també existeix en l'explotació de les seves respectives llòges VIP. Tant blaugranes com merengues les consideren ingressos estratègics d'alt marge, fonamentals per elevar el tiquet mitjà i atreure grans empreses. En un futbol cada cop més corporatiu, aquests espais premium són vistos com or pur. Laporta i Florentino coincideixen que la seva explotació ha de ser reconeguda plenament com a ingrés estructural.

El conflicte sorgeix quan aquests ingressos no són validats amb la flexibilitat que reclamen els clubs. El Barça ho ha patit de forma directa, però el Reial Madrid observa amb atenció el precedent. Ambdós temen que una interpretació restrictiva acabi penalitzant inversions pensades precisament per generar estabilitat financera.