Albert Ramos, tennista, acusa públicament d'estafa Laporta i Sala-Martín: va prestar 100.000 dòlars el 2016 i només li han tornat 6.300

En any d'eleccions del FC Barcelona, no existeix cap precandidat que posi les coses tan difícils a Joan Laporta com la justícia. L'actual president del club culer es troba embolicat en diversos processos judicials i, potser, el més seriós d'aquests fa referència al 'cas Reus'. Fa dues setmanes, Jan va negar rotundament formar part de la presumpta estafa amb què es vincula CSSBLimited i Core Store, però, ara, el tennista Albert Ramos ha sortit a desmentir-ho. L'exesportista català, que va invertir en el projecte relacionat amb el desenvolupament del Beijing Institute of Technology Football Club, no es va mossegar la llengua a l'acusar públicament Laporta, Xavier Sala-Martín, Rafa Yuste i Joan Oliver d'estafa. Va prestar 100.000 dòlars i només li van tornar 6.300.

El cas d'Albert Ramos és només una de les cinc causes que han intentat buscar justícia en la presumpta estafa que involucra el president culer, però abans d'aprofundir en la seva situació concreta, cal destacar l'origen del problema en si mateix.

Laporta, entre les cordes

El 'cas Reus' comença entre 2015 i 2016, quan el Reus Deportiu CF es converteix en l'epicentre d'un ambiciós projecte empresarial lligat al futbol. A través de societats com CSSB Limited i Core Store, es va captar diners d'inversors privats amb la promesa d'alts retorns vinculats al creixement del club i a negocis esportius internacionals com el de la creació del Beijing Institute of Technology Football Club. El projecte va fracassar, el Reus va acabar baixant i desapareixent, i diversos inversors van denunciar no haver recuperat els seus diners.

La vinculació de Laporta sorgeix per la seva relació societària i documental amb algunes d'aquestes empreses. El seu nom i signatura apareixen en contractes i iniciatives que buscaven atreure inversió, cosa que va motivar que diferents jutjats analitzessin el seu paper. Laporta sosté que no va gestionar fons ni va dissenyar les operacions i que la seva participació va ser indirecta, cosa que Albert Ramos insisteix a rebatre.

"Ho vaig veure com una cosa molt seriosa"

En una entrevista per a El Periódico, Ramos, que va prestar 100.000 dòlars al projecte de la creació del Beijing Institute of Technology FC, detalla exactament com va començar la seva vinculació amb el cas, que posteriorment va derivar en una querella. "Jo no vaig fer una inversió de 100.000 dòlars, vaig fer un préstec financer a l'empresa CSSB Limited. Saber que Laporta i Sala-Martín formaven part d'aquesta societat i que estaven al capdavant del projecte em va generar una gran confiança. Ho vaig veure com una cosa molt seriosa", va confessar l'extennista.

A més, va explicar com el van convèncer perquè, finalment, fes aquest préstec. "El 2016 em van presentar un dossier on apareixia el nom del club de futbol xinès, on s'explicava que el control del seu desenvolupament l'assumia CSBB, juntament amb l'explicació del pla de negoci i la fotografia amb una descripció personal de Joan Laporta, Joan Oliver, Rafael Yuste i Xavier Sala-Martín", va continuar Ramos, que va afirmar que "per això" es va decidir a procedir amb el préstec.

100.000 dòlars de préstec

"La meva assessora financera em va assegurar que el negoci consistia en què ells dipositaven aquests diners en un banc xinès que els oferia una rendibilitat del 10%, ells es quedaven el 4% i el 6% era per als que havíem fet els préstecs o inversions", va continuar. A més, l'extennista afirma rebre un document on apareixia la signatura de Joan Oliver com a representant de CSSB, així com les de Laporta, Yuste i Sala-Martín en qualitat d'accionistes.

Tanmateix, tot va anar en orris i dels 100.000 dòlars que va invertir, només n'ha recuperat 6.300. La situació va anar escalant i després de diverses reclamacions, Ramos va presentar una querella. Així mateix, el 28 de novembre de 2023, la jutgessa del jutjat d'instrucció 28 de Barcelona va decretar el sobreseïment de la causa, però els advocats d'Albert Ramos van recórrer a l'Audiència Provincial de Barcelona i aquesta va ordenar, amb data 9 d'abril de 2024, la reobertura del cas i que s'investigués ja que s'observaven indicis de delicte.

"Són conscients que ha desaparegut molts diners"

Laporta va ser citat a declarar com a testimoni, no com a acusat, i va negar haver gestionat la inversió o haver tingut relació directa amb Ramos. La investigació analitza si la seva figura es va utilitzar com a element de confiança. A dia d'avui, no existeix condemna ni resolució judicial ferma.

“Que Laporta, Yuste i Sala-Martín estaven darrere d'aquesta aparença de negoci, i que coneixien tots els detalls, es va demostrar quan la gestora bancària ens va enviar un primer correu electrònic al març de 2019 per reclamar els interessos vençuts en què havia posat en còpia a Joan Laporta. Són plenament conscients que ha desaparegut molts diners que controlaven ells", va concloure l'extennista català.