Buscar la perfecció

El Barça va resoldre els seus dos partits més compromesos abans del Clàssic, a Getafe i Pamplona, amb prestància i enteresa. Tot i les baixes dels seus dos millors futbolistes ofensius, Lamine Yamal i Raphinha, o potser precisament per reconciliar-se amb elles, l'equip de Flick es va lliurar a un exercici de centrecampisme més contingut. Així va desplegar la pausa que va trobar a faltar en altres moments de la temporada, la serenor per circular la pilota amb amplitud "fins que un salti", com es va llegir als llavis de Pedri des de la càmera a peu de camp al Coliseum, i l'ambició en les poques arribades clares de què va disposar. Quatre davanters molt diferents però tots amb ofici, Fermín, Rashford, Lewandowski i Ferran, van signar un gol cadascun entre totes dues visites per arribar al duel decisiu davant el Madrid sense cap ombra de dubte a la mirada.

Una de les qualitats més resplendents del Barcelona de Hansi Flick és que, quan arriba l'hora de la veritat, no té cap dubte sobre la seva capacitat per ser campió. I com que la Lliga és la competició que menys valor atorga a absències, infortunis o desbarats puntuals, no només la guanyarà més aviat que tard: també ho farà sumant encara més punts que la temporada passada. Una progressió que confirma el que apuntava un equip al qual contínuament es titlla de feble però les autèntiques debilitats del qual són més coyunturals que altra cosa. És més, diria que ha quedat força clar que tant a Hansi com als seus nois els és ben igual el vertigen i les crisis d'ansietat dels auguris: pensen continuar buscant la perfeccionament del futbol que fa dos anys que practiquen junts. I sumant títols pel camí.

Un dels trets més distintius del seu èxit, per cert, és ficar-li canya al Madrid no només en duels de perfil baix sinó també en finals i partits decisius. Ahir Vinicius, que intenta aprofitar quan el francès rondinaire que es fica tot el temps pel seu carril està de retir espiritual per retrobar-se amb el futbol histriònic però ferotge que el va portar a aspirar a la Pilota d'Or, va aprofitar la mansuetud tant de l'Espanyol com de Gil Manzano per evitar als seus companys el passadís mediàtic. Però al màxim que pot aspirar el per poc temps equip d'Arbeloa és a una pírrica victòria al Camp Nou que retalli una mica la vergonya del seu imminent ocàs.

Passi el que passi el proper cap de setmana, el màxim rival segurament seguirà massa lluny del seu anhelat paper de gegant i massa a prop del de mosca collonera pel seu gust. Així que no trigarà gaire a llançar-se al seu habitual paperot en aquests tràngols: entrenador nou i de renom tan aviat com sigui possible, màxim focus dels seus propagandistes en el Mundial per oblidar com més aviat millor el que ha passat i acudir al mercat amb la seva xeca sense fons per buscar la perfecció a la seva manera. Potser fins i tot fitxen Mbappé d'una vegada per totes.

P. D.: Ens veiem a Twitter: @juanblaugrana