Ara es diu "lit"

Igual que aquests pares d'abans del Mundial de Naranjito ens deien als preadolescents de Barcelona 92 "efectiviwonder" o "ets un finstro", en un candorós intent de tendir ponts generacionals, ara és habitual sentir a papàs calbs amb barba i mamàs amb motxilla de Daniel Chong proferir "què dius, bro?" o "és que sóc jo, literal". Com que els vells sempre arriben (arribem) tard, ben pocs saben que la quitxalla ja torna a estar fora del seu abast. Ja cap d'ells, elles o elles diu ni escriu "literal". Ara es diu "lit". I està per veure quants carroçons del futbol són conscients que Lamine Yamal, amb 18 anys, 7 mesos i 15 dies, va marcar dissabte passat el seu primer 'hat-trick' amb el primer equip del Futbol Club Barcelona. Perquè, amb aquesta actuació estel·lar, Lamine va confirmar un nou canvi de paradigma.

Resulta vertiginós que, mentre diversos precandidats a les eleccions a la presidència del Barça invoquen el retorn de Messi -en qualitat de no se sap ben bé què- com a basa electoral, l'últim prodigi sorgit de La Masia, tot just un juvenil d'últim any, no només suma una Lliga, una Copa, dues Supercopes, i una Eurocopa amb Espanya marcant el gol que va ressuscitar la selecció a la semifinal contra França, sinó que a més li ha cascat tres gols al Vila-real, tercer classificat a La Lliga, jugant d'extrem a cama canviada.

Jo entenc que la ferida de la sortida de Leo, no pas per vetusta del tot cauteritzada, és la més visible escletxa per la qual atacar la presidència de Laporta. Especialment, importan-li tan poc al barcelonisme els tripijocs de Laporta i els seus acòlits amb tota mena d'empreses, nacions i persones pintoresques. Però també intueixo que potser al soci sí que li interessa conèixer quin és el pla dels que volen ser califa en lloc del califa per aconseguir una cosa que potser encara no es percep tan estructural per al club com el deute amb Goldman Sachs: garantir el futur a mitjà i llarg termini de Lamine Yamal com a blaugrana.

El panorama més immediat, sens dubte, sembla clar. Serà el 10 qui encengui la metxa de la rebel·lió contra la gairebé segura eliminació copera a mans de l'Atlètic de Madrid demà. També serà ell qui lideri l'assalt a San Mamés del seu desorientat company Nico Williams dissabte. I serà Lamine, no només Lamine, però sobretot Lamine, qui marqui el camí del Barça a la Champions i la Lliga fins al desenllaç d'una temporada encara incerta. I ho farà encara que, com va escriure Shakespeare, els vells desconfiem de la joventut precisament perquè nosaltres mateixos hem estat joves.

P. D.: Ens veiem a Twitter: @juanblaugrana