El Barça va reclamar ahir el lideratge de la Lliga amb un triomf folgat davant el Llevant. El duel no va ser un passeig per als blaugrana, però sí prou funcionarial com per recordar al respectable que la seva fisonomia és la d’un equip campió. Hansi Flick va saber retornar la congruència al seu onze inicial amb l’entrada de Marc Bernal al centre del camp, i el jugador del planter va respondre de nou amb un partit luxós: intel·ligència posicional, fortalesa en els duels, exactitud en les passades i una oportuna arribada a la zona de rematada a l’inici del partit que li va permetre obrir el marcador. Tanmateix, malgrat els seus mèrits evidents, el protagonista de la tarda no va ser la jove promesa, sinó un vell conegut.
Que el cos tècnic de l’actual Barcelona és de nivell elit no només ho demostra la seva generosa collita de títols. També la seva facilitat per descodificar com convertir presumptes debilitats en avantatges competitives. El retorn de Joao Cancelo al Camp Nou en el mercat d’hivern era molt senzill d’interpretar com una de les primeres, conegudes com ho són la seva anarquia amb la pilota i la seva facilitat per desmadrar el joc posicional, però no tant com una de les segones. I ahir va demostrar que pot ser la clau mestra per obrir aquelles defenses de cinc jugadors que tan sovint se li han ennuegat al Barça aquesta temporada.
El Llevant es va veure aviat desbordat per l’efervescència de Cancelo en un interval que potser pensaven que els donaria, a priori, molta menys feina en comparació amb el qual transiten Lamine i Koundé. Res més lluny de la realitat. El portuguès es va aplicar en els canvis de ritme i de direcció, va utilitzar tants companys com el doblaven com a esquer i va buscar sense parar l’àrea petita amb obertures rases i centres verinosos amb la cama canviada. La seva producció ofensiva va ser tan vigorosa que fins i tot va portar de la maneta Frenkie de Jong al seu retrobament amb el gol, una entelèquia per a l’holandès a la Lliga des del mes de gener de 2025.
Evidentment, Cancelo no és el lateral esquerre ideal per a aquest Barça en el context d’un partit a tot o res. Veure’l a l’alineació titular d’una final seria un auguri força xungo. Però sóc de la ferma opinió que a la plantilla d’un equip que aspira a guanyar-ho tot mai sobren jugadors que potser no són prou fiables per a unes semis de Champions però sí per desarmar un Llevant i, de passada, permetre a d’altres que descansin. O, almenys, que no facin sobreesforços. Tampoc em sembla que la participació del Joao que al capdavall va valer més la pena sobre en absolut en aquest partit de tornada a tomba oberta que espera els culers el pròxim 3 de març. Ni que sigui mitja hora per sacsejar amb aquella força esbojarrada seva l’arbre de la remuntada.
P. D.: Ens veiem a Twitter: @juanblaugrana