El Barça és l'únic equip espanyol que ha participat sempre en una competició europea. Ja sigui la Champions, la Recopa, la UEFA o la Copa de Fires. L'any 2001, el conjunt blaugrana va estar contra les cordes, després de perdre a Pamplona contra l'Osasuna (3-1). Llavors, el president barcelonista, Joan Gaspart, va acomiadar Lorenzo Serra Ferrer i es va encomanar a Carles Rexach per salvar un mal curs. I Charly, amb molt de patiment, ho va aconseguir. No només va classificar l'equip per a Europa. El va posar a la Champions, gràcies al seu millor futbolista: Rivaldo.
Rivaldo va salvar el Barça i el seu president, Gaspart. Quatre anys abans, en una operació urgent, el club havia fitxat el crack brasiler després de pagar la seva clàusula de rescissió al Deportivo: 4.000 milions de les antigues pessetes (uns 24 milions d'euros). Rivaldo, molt introvertit, mai no va ser un futbolista mediàtic, però era el millor jugador de l'equip de Louis van Gaal, amb qui va xocar pel tarannà cartesià del tècnic holandès.
Van Gaal, Serra Ferrer i Rexach
Futbolista amb molta classe, esquerrà i molt creatiu, a Rivaldo li agradava jugar amb llibertat, per darrere del davanter, però Van Gaal volia que s'enganxés a la banda esquerra. Amb Serra Ferrer i Rexach, en canvi, va tenir millor sintonia. I la seva millor actuació va ser el 17 de juny de 2001. Avui fa 25 anys.
Kluivert i Rivaldo, al Barça-Brasil del centenari del club
El Barça s'enfrontava al València, quart classificat. L'equip blaugrana tenia tres punts menys que el seu rival i només li valia la victòria per accedir a la Champions del curs següent. Rivaldo va marcar el primer gol als tres minuts, però Baraja va empatar per als valencianistes al 25. La tensió anava creixent i l'astre brasiler va anotar el seu segon gol al llindar del descans. Al minut 45.
La passada de Frenkie
L'afició del Barça patia i patia. Aquell equip no era fiable. Era una suma d'individualitats. Només començar la segona part va repetir Baraja. El 2-2 va ser un cop dur per al grup de Rexach.
Rivaldo celebra el seu tercer gol al València
Feia calor al Camp Nou. La gent s'impacientava. També Rexach. I no diguem Gaspart, a la llotja. El Barça no trobava la fórmula per enderrocar el mur valencianista. A la desesperada, a menys de dos minuts pel final, una passada llarga de Frenkie de Boer és aturada per Rivaldo amb el pit. El brasiler estava d'esquena. Fora de l'àrea. Cañizares, porter del València, estava tranquil.
Rexach i Gaspart
Rivaldo va amortir la pilota. Aquesta va pujar una mica i el brasiler es va inventar una xilena espectacular. El Camp Nou va emmudir. Cañizares va prémer les dents i no va poder fer res per aturar la pilota. Rexach es va posar les mans al cap. Gaspart cridava com un boig. Els aficionats s'abraçaven i el davanter brasiler era felicitat, efusivament, per tots els seus companys.
Celebració de Joan Gaspart després del gol de Rivaldo
Aquell dia, el Barça va formar amb Dutruel; Gabri, Puyol, Frank de Boer, Sergi Barjuan; Guardiola, Cocu; Simao, Rivaldo, Overmars; i Kluivert. Era l'últim partit de Guardiola com a jugador, però el gran heroi va ser Rivaldo, amb els seus tres gols. L'últim, una obra d'art.