Tot va començar a Wembley. Al minut 111 de la final de la Copa d'Europa entre el FC Barcelona i la Sampdoria amb el gol de Ronald Koeman, possiblement el més celebrat de la història del club barcelonista. El xut del neerlandès va posar fi a la història negra del barcelonisme.
El 20 de maig de 1992, el Barça va trencar el seu gran malefici. L'eterna nit de malsons d'un club que havia guanyat Recopes i Copes de Fires, però no la Copa d'Europa. Amb Johan Cruyff d'entrenador, l'equip lluitava contra la Sampdoria i el seu passat.
Benfica i Steaua de Bucarest
El 1961, el Barça va perdre la primera final. La de Berna. El rival era el Benfica. L'equip blaugrana va jugar millor, però va estavellar cinc vegades la pilota als pals, que aleshores eren quadrats. El 2-3 va ser un resultat massa cruel.
Josep Lluís Núñez i Johan Cruyff aterren a Barcelona amb el trofeu de la Copa d'Europa el 1992
Més dura, i frustrant, va ser la derrota del Barça a la final de la Copa d'Europa de 1986. La de Sevilla. Amb Terry Venables d'entrenador i Bernd Schuster com a gran estrella, l'equip va ser incapaç de derrotar el Steaua de Bucarest. Ni tan sols va marcar un gol de penal. El temps reglamentari i la pròrroga van acabar amb 0-0. Després, el Barcelona va fallar els quatre penals.
Ronald Koeman celebra el seu gol a Wembley
Bakero, Stoichkov i Koeman
Cruyff coneixia perfectament la història del Barça i el caràcter derrotista dels catalans. Ell va canviar la mentalitat del club. Va demanar als seus futbolistes que gaudissin a la final. El rival era la Sampdoria, el millor club italià del moment.
w
La final no va ser una oda al futbol espectacle. No hi va haver gaires ocasions de gol. Salinas i Stoichkov van poder marcar pel Barça. Vialli i Lombardo, pels italians. Sense gols va acabar el temps reglamentari. A la pròrroga, la sentència va arribar després d'una falta indirecta. Cruyff, poc amant de les jugades d'estratègia, va observar des de la banqueta l'acció que, un dia abans, havien preparat Bakero, Stoichkov i Koeman, que es va colar entre la barrera de la Sampdoria i va batre Pagliuca. Plorava la Samp i celebrava el Barça, finalment campió d'Europa, ja fa 34 anys.