Es compleixen 20 anys de la primera Champions League del Barça de Laporta

Un dia com avui, però fa 20 anys, el FC Barcelona aixecava la seva segona Champions League. En aquell moment, no existia Lamine Yamal, hi havia Ronaldinho. No existia Pedri, hi havia Deco. I no existia Joan García, hi havia Víctor Valdés. Aquella plantilla va fer tocar el cel europeu a Joan Laporta el 17 de maig de 2006. La ràbia de Samuel Eto'o en l'empat, l'aparició de Andrés Iniesta des de la banqueta, el plor de Juliano Belletti en la seva celebració... Aquestes són algunes de les emocions que va presenciar el culer en l'agonitzant partit al Stade de France. L'equip de Frank Rijkaard va vèncer l'Arsenal (1-2) i es va alçar amb la orelluda.

Temporada històrica

La segona en la història de tota la institució blaugrana. La mateixa temporada en què Ronaldinho va meravellar el món i es va endur el seu Baló d'Or. O en què Deco, actual director esportiu del Barça, era indiscutible al mig del camp de l'equip. El club, presidit per Joan Laporta, va guanyar la seva segona Copa d'Europa, una competició que se li havia resistit molt, excepte per l'edició del 1992.

I és que, anteriorment, el Barça havia jugat quatre finals: el 1961 contra el Benfica, el 1986 contra l'Steaua de Bucarest, el 1992 contra la Sampdoria i el 1994 contra el Milan. Només n'havia sortit vencedor en una, gràcies a un gol de falta de Ronald Koeman.

Final agònica

Des de la final del 2006, quan el Barça ha jugat una altra gran cita similar, l'ha guanyada. Les últimes, el 2009, 2011 i 2015. Per aquest motiu, encara que en el joc són força distants, molts experts situen l'equip de Frank Rijkaard com el preludi del Barça de Guardiola, el millor equip de tots els temps.

L'alineació, aquell 17 de maig de 2006, va ser la següent: Valdés; Oleguer, Puyol, Márquez, Van Bronckhorst; Edmilson, Deco, Van Bommel; Giuly, Eto'o, Ronaldinho. L'altre bàndol, sortia amb la següent partida inicial: Lehmann; Eboué, Kolo Touré, Campbell, Cole; Hleb, Fàbregas, Silva, Pirès; Ljungberg; Henry.

Valdés va tornar a passar pel club, com a entrenador a les categories inferiors. Puyol ha arribat a fer de representant institucional. Márquez està al Barça B. Deco com a director esportiu. Fàbregas va tornar a casa i Henry va vestir la samarreta blaugrana. La final de París 2006 és només un exemple del que representa el FC Barcelona, el club amb més influència al món.