La Copa d'Europa va ser un malson per al Barça. Una obsessió. La història negra del club amb el màxim torneig va començar a la final de Berna de 1961, que va acabar amb derrota blaugrana per 2-3 contra el Benfica en un partit en què els pals van repel·lir cinc rematades.
El Barça va perdre la primera final per mala sort. La segona, pels seus errors. Per un excés de pressió i confiança. Avui fa 40 anys, l'equip de Terry Venables no va poder guanyar el Steaua de Bucarest a Sevilla.
Proposta a Núñez
El Sánchez Pizjuán es va omplir fins dalt. Amb més de 50.000 aficionats del Barça i amb prou feines 300 romanesos a les grades. A Josep Lluís Núñez, aleshores president barcelonista, li van demanar diners des del Steaua per deixar-se guanyar. Núñez no va acceptar la proposta i l'equip blaugrana va ser incapaç de marcar un gol en el temps reglamentari, a la pròrroga i a la tanda de penals. Va fallar els quatre que va llançar.
Terry Venables i Josep Lluís Núñez, en la presentació oficial del Barça a la temporada 1984-85
Venables, tècnic del Barça, va prescindir a l'onze titular de Pichi Alonso, que havia marcat els tres gols de l'equip contra el Gotteborg en una remuntada històrica, a semifinals. Va alinear Archibald, amb molèsties físiques. Més controvertida, encara, seria la substitució de Bernd Schuster al minut 80. Va entrar al camp Moratalla.
La retirada de Schuster
Schuster, indignat, es va retirar al vestidor. No va esperar que acabés el partit. Va sortir de l'estadi i va demanar un taxi per traslladar-se a l'hotel. Tampoc va ser al sopar posterior i Núñez va esclatar, assegurant que no tornaria a jugar al Barcelona.
Schuster, amb el Barça
El cas va acabar als tribunals, que van donar la raó a Schuster. L'alemany va estar un any, però després va jugar una temporada més amb el Barcelona abans de fitxar pel Reial Madrid. La derrota, a Sevilla, va ser l'inici de la fi per a Venables. Avui, 40 anys després, el fiasco de Sevilla ha estat la major decepció per a molts culers. Núñez i Venables ja han mort. Igual que el porter, Urruti, i dos jugadors de camp: Marcos i Pedraza. També l'heroi de la final, Duckadam, que va aturar quatre penals.