Aquest 11 de novembre Espanya ha sortit al carrer. Una vaga general pels baixos salaris i l’elevat preu de l’habitatge han estat els causants de la mobilització.
Als carrers no només hi havia joves i treballadors, també jubilats. Ells també són víctimes del mercat immobiliari.
Les pensions de jubilació no sempre són suficients i no tots els grans tenen una casa o pis en propietat. Un clar exemple és María Teresa, una jubilada de 81 anys, resident a Barcelona, que no arriba a final de mes.
Després de tota una vida treballant, la pensió que rep no n’hi ha prou per afrontar les despeses bàsiques i s’ha hagut d’espavilar per no acabar al carrer.
Pensions i lloguers
Ella cobra dues pensions, la de jubilació i la de viduïtat, però la suma d’ambdues només li permet pagar el lloguer i poc més.
"Cobro 840 euros de pensió i pago 1.200 de lloguer", confessava al canal de YouTube de Jire4. Per això, ha hagut de buscar la manera de subsistir.
Compartir pis als 80 anys
La catalana està fent com els universitaris: compartir pis per poder pagar el lloguer o, com diu ella, per sobreviure.
Aquesta és l’única manera d’aconseguir uns diners extres i afrontar les despeses mensuals que té. Encara que no siguin tantes.
L’únic que fa María Teresa a banda d’estar a casa i pagar totes les despeses i impostos és anar al gimnàs.
Va a fer classes a un centre on amb prou feines paga 16 euros de quota. "L’únic luxe que em puc permetre és anar al gimnàs a fer aquagym perquè està subvencionat", reconeix.
Moments d’oci
Això i quedar amb les amigues per passejar la fan sentir viva i que no només ha de pagar. Són petits moments que intenta mantenir.
Per fer front a les despeses, en canvi, s’ha espavilat. Des de fa uns anys, comparteix pis.
Companyes universitàries
"Si no fos perquè puc tenir a casa dues noies universitàries, no podria sobreviure", reconeix. Amb aquests diners extres pot afrontar les despeses mensuals.
María Teresa va començar a treballar quan tenia 17 anys, però només va cotitzar legalment durant 11, admet.
Com moltes persones de la seva edat, i fins i tot ara, va acceptar el cobrament en negre d’una part del seu sou o fins i tot del total per part dels seus ocupadors. Una decisió que ha tingut conseqüències.
"En aquella època, si t’ajustaves una mica més amb el sou, no et donaven d’alta a la Seguretat Social. Per anar trampejant més, em convenia guanyar una mica més i m’era igual", admet.
Falta de previsió?
Ara reconeix que "no pensava en la jubilació, no pensava en el demà i ara ha arribat". Si a això s’hi suma la pujada del cost de la vida, les coses empitjoren.
"És horrorós avui dia sobreviure amb tots els impostos i despeses", lamenta. El menjar és cada cop més car i ha hagut de renunciar a alguns productes, com el peix, confessa.
Sense ingressos i sense assegurança
La dona ha deixat de pagar l’assegurança mèdica privada que tenia i utilitza ara la sanitat pública. Aquesta circumstància li genera inseguretat, encara que considera que compartir el pis és l’única manera de tirar endavant.
"M’agradaria tenir un empara per l’edat que tinc per sobreviure", lamenta, però no disposa dels ingressos necessaris per afrontar les despeses: "No puc sobreviure d’una altra manera. No tinc altres ingressos".
Notícies relacionades
- José, peixater, sobre els impostos: "El més difícil per sobreviure són els pagaments d'autònoms, els pagaments al Govern"
- Daniel García, 47 anys, emprenedor: "El col·lectiu dels autònoms treballa per ser pobre"
- Juan, 64 anys, taxista a Barcelona: "Amb 1.400 euros de pensió aquí no fas res; a Màlaga encara pots viure"
