La Pompeu Fabra, única universitat catalana del Top 500 que retrocedeix en el Rànquing de Xangai
La universitat que dirigeix Laia de Nadal cau del tram 301-400 al 401-500, mentre l'Autònoma de Javier Lafuente puja fins al 201-300 i la Universitat de Barcelona de Joan Guàrdia manté el lideratge espanyol
Més notícies: La UB, primera universitat espanyola al QS World University Rankings 2027
La Universitat Pompeu Fabra (UPF), dirigida per la rectora Laia de Nadal, és l'única de les tres grans universitats catalanes situades entre les 500 millors del món que retrocedeix en la nova edició de l'Academic Ranking of World Universities (ARWU), conegut com a Rànquing de Xangai.
La UPF passa del tram 301-400 el 2025 al 401-500 el 2026, un descens que contrasta especialment amb l'evolució de les seves dues principals referències dins del sistema universitari català.
La Universitat de Barcelona (UB), el rector de la qual és Joan Guàrdia, manté la seva posició en el tram 151-200 i continua sent la universitat millor classificada de Catalunya i de tot Espanya.
Per la seva banda, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dirigida per Javier Lafuente, protagonitza el moviment contrari al de la Pompeu Fabra: puja del tram 301-400 fins al 201-300 mundial.
El resultat obre així una bretxa significativa entre la UAB i la Pompeu Fabra. Totes dues compartien el tram 301-400 fa només un any; ara l'Autònoma avança fins al 201-300 mentre la Pompeu Fabra retrocedeix fins al 401-500.
![Estudiantes de la UAB](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/549766.jpg?p=w:320\/h:240&h=IKfHzxpK"])
L'excepció negativa
El retrocés de la Pompeu Fabra adquireix a més dimensió nacional.
D'entre les 14 universitats espanyoles situades dins de les primeres 600 posicions, la tendència el 2026 és de consolidació o millora, amb una única excepció: la Pompeu Fabra.
La UAB i la Universitat Complutense de Madrid pugen al tram 201-300; també milloren Navarra, Saragossa i la Politècnica de Madrid. La Universitat de Barcelona conserva el lideratge espanyol en el 151-200.
La Pompeu Fabra, en canvi, baixa al 401-500.
L'evolució resulta especialment cridanera perquè es produeix sota el rectorat de Laia de Nadal i coincidint amb el desplegament de la nova Estrategia UPF 2026-2037, aprovada aquest mateix any i dissenyada per orientar el desenvolupament de la universitat durant la pròxima dècada.
Tres universitats resisteixen
La fotografia del sistema català deixa la Universitat de Barcelona de Joan Guàrdia al tram 151-200; l'Autònoma de Barcelona de Javier Lafuente, al 201-300; i la Pompeu Fabra de Laia de Nadal, al 401-500.
Més enrere se situa la Universitat Politècnica de Catalunya, dirigida per Francesc Torres, que es manté al 701-800.
La Rovira i Virgili, el rector de la qual és Josep Pallarès, retrocedeix al 801-900, mentre la Universitat de Girona, dirigida des de finals de 2025 per Josep Calbó, figura al 901-1000. La Universitat de Lleida ha quedat fora de les 1.000 universitats incloses aquest any al rànquing.
L'edició de 2026 deixa, per tant, dos moviments especialment contraposats a la part alta del sistema universitari català: l'Autònoma de Barcelona guanya una franja i la Pompeu Fabra en perd una altra, mentre la Universitat de Barcelona conserva la seva posició com a primera universitat espanyola.
