Així viu un bomber voluntari l'onada d'incendis a Catalunya: "La major frustració és saber que fa falta gent i no poder-hi anar"
La successió de grans incendis i la simultaneïtat de diversos focs han posat a prova el dispositiu d'extinció a Catalunya
Miquel Mesegué, bomber voluntari, explica com es viu l'emergència des de dins
Contingut relacionat: Més de 400 bombers voluntaris porten als jutjats la seva denúncia contra la "uberització" del servei a Catalunya
Notícies relacionades
Catalunya enceta un dels inicis de campanya forestal més exigents dels darrers anys.
La successió de grans incendis i la simultaneïtat de desenes de focus han tensionat durant tota la setmana el dispositiu de Bombers de la Generalitat i han reobert el debat sobre si l'actual model d'emergències està preparat per a un escenari marcat pel canvi climàtic
D'entre els qui participen en aquest dispositiu hi ha els bombers voluntaris, membres del cos de Bombers de la Generalitat que accedeixen mitjançant un procés selectiu, reben la mateixa formació operativa i fan exactament les mateixes intervencions que els bombers funcionaris.
La diferència és que compatibilitzen aquest servei amb la seva professió habitual, per la qual cosa no sempre poden incorporar-se a una emergència quan són activats.
Miquel Mesegué, bomber voluntari des de 2011, relata com està vivint una campanya marcada per incendis cada cop més extrems, la frustració de no poder-hi anar sempre que se'l necessita i per què considera que el sistema d'emergències s'ha d'adaptar al nou escenari climàtic.
- Mentre Catalunya encadena incendis, vostè també ha de complir amb la seva jornada laboral. Què significa ser bomber voluntari?
- Formem part del cos de Bombers de la Generalitat i fem exactament la mateixa feina que un bomber funcionari: apaguem incendis, fem rescats i atenem qualsevol tipus d'emergència. També assumim els mateixos riscos. La diferència és que nosaltres tenim una altra feina i hem de compatibilitzar ambdues coses.
- Què passa quan coincideixen diversos grans incendis com està passant aquests dies?
- Se sol parlar d'uns 1.200 o 1.300 bombers voluntaris, però aquesta xifra no reflecteix quants podem estar operatius en cada moment. Nosaltres hem de compatibilitzar el servei amb la nostra feina i la nostra vida personal. Si estic treballant, no puc sortir a un incendi encara que vulgui. Només estem disponibles quan les nostres obligacions ens ho permeten.
Incendi a l'Empordà
- Vostè va estar mobilitzat a l'incendi de Sentmenat. Què es van trobar en arribar?
- Vam ser una de les primeres dotacions en arribar i l'incendi ja tenia molt potencial. Era un foc que avançava amb força i de seguida vam veure que es podia complicar. Després vaig seguir la seva evolució per ràdio, però des del primer moment s'intuïa que seria un incendi important.
- Com està sent treballar amb tants incendis actius al mateix temps?
- Des de la nostra experiència, la coordinació entre els diferents cossos funciona bé. Al final tots tenim el mateix objectiu: protegir les persones i resoldre l'emergència.
- Havia viscut una situació com aquesta?
- No. Vaig estar en incendis molt importants, com el de la Jonquera, però una simultaneïtat de grans focs com la que estem veient ara és quelcom que ha començat a repetir-se en els darrers dos o tres anys. Cada cop passa més i això preocupa.
"Hi ha moments en què saps que fa falta gent i no pots anar-hi perquè estàs treballant. Això genera molta frustració"
- Com es viu una situació així des de dins?
- Amb molta impotència. Hi ha moments en què saps que fa falta gent, que hi ha diversos incendis al mateix temps, i no pots anar-hi perquè estàs treballant. Això genera molta frustració. Vols ajudar, però has de complir amb la teva feina. A això s'hi suma la preocupació que, si et lesions durant una intervenció, tampoc tens la protecció que hauria de tenir algú que fa aquesta feina.
Els bombers apaguen l'incendi a l'Empordà
- Malgrat aquesta frustració, molts continuen responent quan poden. D'on surt aquest compromís?
- Històricament, molts companys demanen dies de vacances o assumptes propis per acudir a les emergències. Fins i tot enllacen la seva jornada laboral amb un servei sense gairebé descans. Tots intentem aportar el màxim possible, però arriba un moment en què és impossible compatibilitzar-ho amb la feina o amb la família.
- Amb aquestes condicions, per què continuar sent bomber voluntari?
- Perquè és vocacional. Ningú és aquí pels diners. Ho fem perquè volem protegir el territori i prestar un servei a la ciutadania. Aquesta és la raó per la qual continuem.
"Ningú és aquí pels diners. Ho fem perquè volem protegir el territori i prestar un servei a la ciutadania"
- Què els està dient aquesta campanya d'incendis sobre el futur?
- Que el model ha d'evolucionar. Tenim incendis més intensos, més simultanis i un context de canvi climàtic que obliga a replantejar com responem. Nosaltres fem la mateixa feina que un bomber funcionari, però no tenim les mateixes cobertures si patim un accident o una malaltia professional. La societat cada cop ens exigeix més, però els nostres drets continuen sent els mateixos que fa dècades.
Tres bombers a la manifestació de l'associació Bombers Precaris en Lluita a Barcelona el passat novembre Barcelona
- Què hauria de canviar?
- El primer és que es reconegui que fem la mateixa feina i assumim els mateixos riscos. Després caldrà decidir quina és la fórmula jurídica, però necessitem una protecció real. Fa temps que reclamem que s'obri un diàleg per actualitzar el model i, de moment, no ha estat possible.
"No podem continuar depenent d'un model en què una part important de la resposta recau en persones que han de compaginar una altra feina amb ser bombers"
- Es plantegen deixar-ho?
- No pels incendis. Al contrari. Situacions com aquestes encara reforcen més les ganes de ser-hi i ajudar. El que fa que perdem bombers voluntaris són les condicions del propi sistema. Hi ha companys amb dècades d'experiència que es veuen obligats a marxar perquè no poden complir les hores de disponibilitat exigides en haver de compatibilitzar-les amb la seva feina. Aquest és el veritable problema.
- Després d'aquests dies, quina lliçó hauria d'extreure Catalunya?
- Que cal un canvi de mentalitat. Cal invertir molt més en prevenció, en gestió forestal i en recuperar l'activitat al món rural. Però també cal adaptar el sistema d'emergències a l'escenari que tenim avui. Amb incendis i fenòmens meteorològics cada cop més extrems, no podem continuar depenent d'un model en què una part important de la resposta recau en persones que han de compaginar una altra feina amb ser bombers. El país ha de decidir quin model vol per afrontar els reptes que vénen.
