Junts, en caiguda lliure i fugir del foc
El baròmetre municipal augura un fort retrocés de Junts a Barcelona, que passaria de primera a última força. La desgràcia d'Almeria i la seva projecció catalana
La demoscòpia gira l'esquena a Junts per Catalunya, el partit liderat per Carles Puigdemont. Un dia després de la publicació de l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat que prediu un desastre monumental dels postconvergents, una altra enquesta, aquesta de l'Ajuntament de Barcelona, assenyala que Junts passaria de la primera posició a les passades municipals a l'última a les properes.
La propensió natural dels afectats és menysprear el valor indiciari dels sondejos, negar la validesa de les dades, criticar el biaix de la cuina i remetre's a les urnes reals. De manual. Previsible. Però la veritat és que Junts està de capa caiguda, sense direcció, sense estratègia i només a l'espera que la justícia europea i el Tribunal Constitucional resolguin la situació personal de Puigdemont.
Segons les enquestes podria donar-se el cas que quan Puigdemont pugui tornar a Espanya ja no quedi de Junts més que un grup molt reduït de diputats i regidors desmoralitzats i a l'espera de ser engolits per la voracitat d'Aliança Catalana.
Tanmateix, el partit de Sílvia Orriols no té res a veure amb el desastre virtual de Junts a la plaça barcelonina. Cal tenir en compte, això sí, que les dades del baròmetre municipal es van recollir quan Junts encara no havia decidit el seu candidat a l'alcaldia i que el principal partit d'aquest sondeig és el dels indecisos.
"Collboni parteix com a favorit a un any de les eleccions, ERC puja i cauen Junts i BComú", apunta un succint titular de La Vanguardia.
Portada La Vanguardia 11/07/2026
Del text de Carlos Márquez Daniel: "El baròmetre pregunta als entrevistats qui els agradaria que fos el proper alcalde de Barcelona. Jaume Collboni guanya de carrer, però recull només un 11,5% dels suports. Curiosament, els tres següents de la llista no es presenten, per ara, a les eleccions. Són Ada Colau (3%), Xavier Trias (2,4%), i Gabriel Rufián (2%). Els segueix en la classificació l'aspirant d'ERC, Elisenda Alamany, amb un 1,7% de suport".
"Els percentatges són tan baixos perquè són una immensa majoria els que no en tenen ni idea (61%), no aposten per ningú (9,1%) o no responen (3,1%). Tots junts, els que viuen aliens a l'elecció del proper regidor de Barcelona sumen el 73% dels enquestats".
Línies després s'apunta que "pel que fa a la intenció de vot, l'enquesta premia clarament la sòlida política de pactes del PSC i ERC, que han pactat, a més d'importants votacions al ple municipal, els pressupostos de la ciutat dels darrers tres anys, tot i que només els comptes d'aquest 2026, gràcies a una qüestió de confiança, han pogut tirar endavant tal com es van acordar".
"Els socialistes pugen nou dècimes percentuals respecte al desembre i Esquerra escala 3,3 punts, la pujada més gran de tots els partits. Junts cau fins al 2,6% (encara no tenia candidat quan es va fer l'enquesta) i BComú baixa fins al 4,7%. PP i Vox, en canvi, pugen en intenció de vot, mentre que Aliança es deixa sis dècimes pel camí però es manté en quarta posició".
"La tinenta d'alcalde Laia Bonet, que ha presentat les dades, ha compartit la preocupació per l'augment “d'opcions que només busquen generar por i enfrontar els veïns”. Amb tot, encara hi ha un 45% d'indecisos, que al cap i a la fi són els que acabaran decantant la balança".
I: "En el quadre de principals preocupacions de la ciutat, l'habitatge baixa gairebé dos punts percentuals però es manté al capdavant després del 'sorpasso' de fa un any, quan va superar la inseguretat, que puja un punt, segurament impulsada pels tiroteigs mortals a plena llum del dia, un fenomen pràcticament insòlit fins fa no gaire a Barcelona. En tercera i quarta posició se situen la gestió del turisme i els problemes associats amb la immigració".
![Regularización Inmigrantes Hospitalet](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/542926.jpg?p=w:320\/h:240&h=lFt7V4sZ"])
A El Nacional donen veu al partit de Puigdemont. "Junts, davant el desastre que li pronostica el CEO: 'No encerten mai. Ens veiem a les urnes'"
Escriu Vicenç Pagès: "Junts per Catalunya ha reaccionat amb un missatge contundent al darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que pronostica una forta davallada electoral de la formació. El partit liderat per Carles Puigdemont ha publicat aquest divendres un fil a X en què qüestiona obertament la fiabilitat de les enquestes i reivindica que, en les darreres cites electorals, els seus resultats han superat les previsions".
""Què passa amb el resultat de Junts a les enquestes que fa el CEO? Consulta aquí les dades", diu el tuit principal. El fil, acompanyat de diverses imatges, compara diferents onades del CEO (2018-2020, 2022-2024 i 2025-2026) amb els resultats reals obtinguts per la formació a les eleccions al Parlament de 2021 (32%) i de 2024 (35%). El missatge culmina amb una afirmació taxativa: "No encerten mai. Ens veiem a les urnes"".
I: "En aquesta línia, Junts també recupera unes paraules de l'exdirector del CEO, Jordi Muñoz, a la Cadena SER, on assenyalava que "Junts per Catalunya fa unes quantes convocatòries electorals que ha tingut repunts en el moment de les eleccions". Amb aquesta cita, el partit intenta desacreditar l'enquesta abans que els mals pronòstics es consolidin en el debat públic".
Notícies serioses. Lleu treva tèrmica i balanç de danys. "La calor extrema del juliol i la segona onada de calor ja deixen almenys 622 morts prematures a Espanya, de les quals 126 només a Catalunya", destaca un titular de El Periódico.
Portada El Periódico 11-07-2026
La peça ve signada per Valentina Raffio: "L'explosió de temperatures registrada durant l'inici d'aquest mes de juliol, així com l'arribada de la segona onada de calor de l'estiu, que ha deixat màximes de fins a 45 graus en diversos punts d'Espanya, ha causat almenys 622 morts prematures al país".
"Segons es recull a les estadístiques del Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo), només entre dimecres i dijous, durant els dies àlgids de l'onada de calor, al conjunt d'Espanya es van registrar almenys 261 defuncions directament vinculades a les altes temperatures".
"Només a Catalunya, les estadístiques apunten a un total de 126 morts durant aquest mes de temperatures extremes. En total, des que ha començat l'estiu, es calcula que la calor extrema ha costat la vida a gairebé 1.600 persones a Espanya. Aquesta xifra ja destaca com una de les més altes mai registrades en aquest període i, a la llarga, podria consolidar-se com un dels anys amb més morts per calor registrats fins ara".
La informació també desglossa les dades regionals. "A Catalunya, les estadístiques apunten a un total de 126 defuncions atribuïbles a la calor extrema durant el mes de juliol. D'aquestes, gairebé 60 van tenir lloc a la província de Barcelona on, segons apunten els registres, es van activar diversos avisos de nivell vermell per altes temperatures i es van registrar temperatures rècord fregant els 41 graus".
"A la província de Tarragona, on es van fregar fins i tot els 45 graus, es van registrar més de quaranta morts prematures. I a Girona, on hi va haver localitats que van passar diverses nits a més de 32 graus, s'estimen una vintena de defuncions prematures durant aquest episodi de calor extrema. En total, des que va començar l'estiu a Catalunya s'han perdut almenys 253 vides per culpa de la calor extrema impulsada, en gran part, pel canvi climàtic".
Incendis. El desastre d'Almeria projecta conclusions a Catalunya. "“És important confinar-se i mai autoevacuar-se”, l'advertència dels bombers davant la tragèdia d'Almeria", assenyala un titular de El País.
Portada El País 11-07-2026
La informació és d'Alfonso L. Congostrina i comença així: "La tragèdia al municipi almerienc de Los Gallardos amb almenys 12 víctimes mortals que es van veure sorpreses per les flames quan van intentar fugir “per una ruta diferent de la d'evacuació”, ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de no autoevacuar-se en uns incendis de característiques similars".
"Precisament, Catalunya està les darreres setmanes sent víctima d'incendis simultanis i la recepta de les autoritats és en la majoria d'ocasions la del confinament de la ciutadania. Així de contundent ho ha advertit aquest divendres la directora general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments del Departament d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat, Tamara García: “L'objectiu principal dels bombers és salvar vides. Quan els bombers demanem a la població que es confini, és que estem segurs que estaran completament protegits”".
"La responsable de bombers ha posat com a exemple l'incendi que a principis de setmana va afectar la urbanització El Farell de Caldes de Montbui: “Vam donar la ordre de confinar-se als habitatges que eren segurs i es va fer una línia de protecció. Quan diem que cal confinar-se és perquè l'evacuació no és segura i l'auto-evacuació encara menys”".
![Bomberos actúan ante el incendio originado este miércoles en Gavà (Barcelona)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557516.jpg?p=w:320\/h:240&h=IGiRGIXy"])
I: "García ha fet aquestes afirmacions en una reunió de treball sobre estratègia forestal i gestió d'incendis celebrada aquest divendres a Barcelona. Respecte a enviar efectius catalans als incendis d'Andalusia, la directora general de Prevenció ho ha descartat: “Hem ajudat Aragó, Veneçuela… però ara fa molts dies que treballem i en un moment d'alt risc i amb les plantilles cansades. Hi ha molt desgast i és difícil enviar ajudes a altres llocs”, ha lamentat".
Hi ha més notícies. Els veïns del Putxet desallotjats pel gran esvoranc de les obres de la línia 9 del Metro no podran tornar a casa seva com a molt aviat fins la setmana vinent.
També ahir va morir Jordi Borja, l'urbanista, polític i descobridor d'Ada Colau.
11 de juliol, Dia Mundial de la Població, Dia Mundial del Cavall i Dia Internacional de Reflexió i Commemoració del Genocidi de Srebrenica el 1995.
Santoral: Abundi de Còrdova, Benet de Núrsia, patró principal d'Europa. Drostà de Deer, Quetil de Viborg, Pius I papa, Olga de Kíev, Marcià d'Iconi, Marciana de Mauritània, Leó de Bordeus, Plàcid de Disentis, Hidulf de Trèveris, Cindeu de Panfília, Ciprià de Brescia, Sigibert de Disentis, Sidoni de Sens i Sabrí de Brescia.
