El Govern aprofita l'eclipsi per portar la ciència més enllà de l'àmbit educatiu
Salvador Illa defensa la divulgació científica des de l'Observatori de l'Ebre i destaca l'augment dels recursos destinats a recerca i universitats
Més informació: Parlon demana una tornada esglaonada per evitar el col·lapse de l'AP-7
Notícies relacionades
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat aquest dimecres la ciència i la divulgació durant l'eclipsi solar total des de l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes (Tarragona). "Volem més ciència. Volem molta ciència. Som el que som gràcies a la ciència", ha proclamat.
El dirigent ha pronunciat aquestes paraules durant la cloenda de l'acte institucional Catalunya mira al cel, acompanyat per la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i l'alcalde de Roquetes, Ivan Garcia Maigí, entre altres representants institucionals.
Una reivindicació "molt desinhibida"
El president català ha fet una defensa "molt desinhibida" de la ciència i ha destacat el caràcter inclusiu que el Govern ha volgut donar a l'eclipsi. La voluntat, segons ha explicat, és que el fenomen serveixi també per apropar el coneixement científic a col·lectius que habitualment tenen més dificultats per accedir a aquest tipus d'activitats.
Illa ha posat com a exemples les accions de divulgació organitzades a escoles, residències de persones grans i centres penitenciaris. L'objectiu de l'Executiu català és aprofitar l'eclipsi per estendre l'interès per la ciència més enllà dels espais acadèmics.
Més diners per investigar
La reivindicació d'Illa arriba mentre el seu Govern ha elevat els recursos del departament que engloba les polítiques de recerca i universitats. Els pressupostos de 2026 destinen 1.950 milions d'euros a Recerca i Universitats, 374 milions més que el 2023, la qual cosa suposa un increment del 23,7%.
La xifra, però, inclou tant les polítiques universitàries com les de recerca, de manera que no equival íntegrament a un pressupost destinat a ciència. Dins de la partida hi ha recursos per a les universitats públiques, beques i finançament universitari, a més dels programes de recerca i transferència de coneixement.
ICREA i centres CERCA
Entre les partides específicament vinculades al sistema científic destaquen els 47,7 milions d'euros destinats a consolidar el programa ICREA, que augmenta la seva dotació en 7,3 milions respecte al pressupost anterior. El programa busca atreure i retenir investigadors d'excel·lència.
Els pressupostos també reserven 154 milions d'euros per millorar el finançament dels centres CERCA, la xarxa de centres de recerca de Catalunya. A això s'hi sumen 30,9 milions per transformar el Sincrotró Alba en una font de llum de quarta generació i altres 12 milions per al nou edifici de recerca en medicina de precisió de la Ciutadella del Coneixement.
![Vistas del Observatori de L'Ebre](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561558.jpg?p=w:320\/h:240&h=aRvxn-Wn"])
Un augment ja el 2024
L'increment dels recursos científics no comença amb els comptes de 2026. El projecte de pressupostos de 2024, aprovat abans de l'arribada d'Illa a la Generalitat, ja contemplava gairebé 300 milions d'euros per a recerca i transferència de coneixement i situava per primera vegada la inversió global del Govern en polítiques d'R+D+i per sobre dels 1.000 milions.
En aquell pressupost també es va elevar fins a 42 milions la dotació del programa ICREA i fins a 92 milions el finançament basal dels centres de recerca, mentre les grans instal·lacions i infraestructures científiques van rebre 31 milions.
El tresor de l'Ebre
Durant la seva intervenció, Illa ha definit l'Observatori de l'Ebre com un "tresor" i un patrimoni científic de Catalunya. El president ha explicat que el centre, fundat el 1904, el "fascina" i ha recordat que la seva creació es va produir tot just un any abans de l'anterior eclipsi solar total visible des de terres catalanes.
Illa considera que observar l'eclipsi des de les Terres de l'Ebre constitueix també un homenatge i una reivindicació del territori. En aquest sentit, ha anunciat que els pressupostos de la Generalitat inclouen una partida de dos milions d'euros per a actuacions de millora a l'Observatori de l'Ebre.
La consellera d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat, Núria Parlon, i la de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, presenten el dispositiu del Govern per l'eclipsi del 12 d'agost
Un cercle de 121 anys
Montserrat, per la seva banda, ha considerat que la celebració a l'observatori tanca un cercle simbòlic després de 121 anys des de l'anterior eclipsi solar total i permet reivindicar Catalunya com un "país de ciència".
"Fem honor a les persones que ens han precedit", ha assenyalat la consellera, que també ha reivindicat el paper de qui continuarà desenvolupant la recerca i el coneixement a la comunitat.
Divulgació per tot el territori
En la seva intervenció, Llauradó ha agraït la implicació dels municipis tarragonins en les activitats de divulgació i en l'acollida dels visitants que han acudit a la zona per contemplar l'eclipsi.
Garcia Maigí, ha destacat que l'Observatori de l'Ebre porta més d'un segle com a referent científic del territori i ha reivindicat el seu paper dins de l'activitat científica i divulgativa de Catalunya.
Visita al 112 de Reus
Abans de l'acte institucional, Illa ha visitat juntament amb Montserrat i els consellers d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, i de la Presidència, Albert Dalmau, el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 de Catalunya a Reus.
Posteriorment, el president i la consellera de Recerca i Universitats s'han desplaçat fins a la Biblioteca Central Xavier Amorós per conèixer el projecte Ciència per a tothom: un eclipsi inclusiu, una iniciativa de divulgació concebuda per apropar el fenomen astronòmic a persones amb diferents necessitats i capacitats.
La jornada ha servit així al Govern per convertir l'eclipsi en una reivindicació de la ciència i de la divulgació, amb l'Observatori de l'Ebre com a escenari d'una celebració que connecta la recerca catalana actual amb més d'un segle de tradició científica.
