Albert Dalmau explica la nueva política forestal de Cataluña contra los incendios
Albert Dalmau: "L'incendi de les Gavarres no va avançar més perquè es va gestionar el bosc"
El conseller veu compatible el Catalunya Media City, d'impuls públic, amb el projecte audiovisual privat de FCC a Sitges
També demana valentia al Parlament per aprovar la llei que professionalitzarà 400 llocs directius de la Generalitat
Primera part: "Junts té una oportunitat amb el nou finançament per posar-se al costat de les solucions"
Notícies relacionades
Un so estrident similar al de l'Es-Alert emès des del seu mòbil interromp a Albert Dalmau en la seva entrevista amb Crònica Global, publicada aquest diumenge. El conseller es disculpa i escolta un missatge. "Acabem de desconfinar els veïns de l'incendi d'Aiguamúrcia", es justifica amb alleujament.
Es tracta del sistema d'alertes que el titular de la Presidència de la Generalitat comparteix amb la seva homòloga d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, i amb el president Salvador Illa, i que permet al Govern seguir en temps real l'estat dels incendis i la presa de decisions.
Les flames s'han acarnissat amb Catalunya en les primeres setmanes d'un estiu que ja s'encamina cap a la tercera onada de calor. Un dels focs més importants declarats recentment, el de les Gavarres, a la Bisbal d'Empordà, dona la raó a l'Executiu del PSC en la seva estratègia per a la reducció de massa forestal, és a dir, de combustible.
Allà, l'incendi va arrasar 2.300 hectàrees, però "no va avançar més perquè s'havia gestionat el bosc". En conversa amb aquest mitjà, Dalmau (Barcelona, 1990) explica en què consisteixen els esforços de l'administració catalana per protegir urbanitzacions i millorar la resiliència del territori, alhora que repassa altres importants projectes de la seva cartera.
Com el Catalunya Media City, que reconvertirà un dels últims recintes industrials de la costa catalana --les Tres Xemeneies de Sant Adrià-- per rellançar la indústria audiovisual catalana; o l'ambiciosa reforma de l'administració catalana, per la millora dels serveis públics a Catalunya.
—Aquesta setmana ha visitat les zones afectades pels incendis. Com estan els ànims entre els alcaldes i els veïns?
Són dies intensos, de patiment per l'onada de calor, perquè el canvi climàtic és una realitat i està afectant el país, tot i que aquest arriba més ben preparat a aquesta campanya d'incendis.
La gent agraeix de nosaltres l'esperit de col·laboració, d'estar a sobre quan hi ha problemes. Tenir un govern que pren decisions importants que feia temps que no es prenien. Una d'elles, emprendre un camí que no té marxa enrere en la gestió forestal per prevenir els incendis.
S'han de prevenir a l'hivern, fer franges forestals, protegir urbanitzacions... i just comencem fa un any aquest camí, després de massa anys sense cuidar el bosc a Catalunya.
"Els boscos no poden ser un espai en què no passa absolutament res; hi ha d'haver activitat humana"
—Quan estaran els boscos catalans prou preparats davant els incendis?
Desfer la situació amb què ens hem trobat serà un camí que ens portarà com a mínim cinc anys. Hem definit 14 eixos prioritaris, dels quals cinc ja estan en marxa, perimetrant franges, incrementant d'1,5 a 15 milions d'euros els recursos per ajudar els ajuntaments a protegir les seves urbanitzacions. També estem reforçant el cos de Bombers de la Generalitat per arribar als 4.000 efectius el 2030.
Estem treballant per desplegar una política forestal que faci el país més resilient al canvi climàtic. Sorprèn que encara hi hagi persones que neguen el canvi climàtic a Catalunya, però ho veiem amb les onades de calor d'aquests dies. En el cas de les Gavarres, l'incendi no va avançar més perquè ja s'havia fet la gestió forestal.
Albert Dalmau, conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, al seu despatx del Parlament
—Cinc anys?
Ja es veuen resultats en algunes parts del país. Com a mínim, invertirem una quantitat molt important durant cinc anys consecutius, amb constància, que per mi és fonamental. Hem començat un camí i el que hem de fer és no fer marxa enrere.
Hi ha hagut posicions obstruccionistes que han pensat que no tocar res era la manera de preservar la biodiversitat, però és tot el contrari. Fer franges al bosc, que hi hagi mosaic agroforestal, que hi hagi vida rural i activitat econòmica... Els boscos no poden ser un espai en què no passa absolutament res, sinó que hi ha d'haver activitat humana, que és el que fa que hi hagi camins, que passin els serveis d'emergència per prevenir incendis, etc.
—Què farà la Generalitat amb l'empresa contractada el treballador de la qual ha provocat l'incendi de les Gavarres?
Aquesta és una qüestió que està sota investigació judicial, i hem de permetre que la justícia faci el seu camí. El que és important és que el Govern va fer els deures: va notificar a les empreses que en aquestes onades de calor no es poden fer aquest tipus de treballs i ha requerit més informació. Ara, la justícia determinarà per què hi va haver algú que estava treballant amb una radial en una situació d'Alfa 3 quan el país estava en unes condicions climatològiques que ho impedien.
Demanem col·laboració a la ciutadania durant l'onada de calor. Col·laboració de tothom i sentit comú. També a les empreses que treballen allà, que no només és la seva obligació contractual, sinó que a més havien estat avisades pel departament.
"Les empreses estan obligades contractualment a col·laborar i actuar amb sentit comú, i havien estat avisades"
Albert Dalmau, sobre el treballador d'una empresa contractada per la Generalitat que va provocar l'incendi de les Gavarres
—El hub audiovisual que projecta FCC a la cimentera de Vallcarca, al Garraf, és compatible amb el Catalunya Media City a Sant Adrià de Besòs?
Totalment. L'audiovisual és un dels sectors de més valor afegit, de més projecció de futur, i no volem ser una fàbrica de talent que surt de les nostres universitats i que després se'n vagi a Madrid. Volem que les persones que surten del sector audiovisual de Catalunya puguin formar-se, desenvolupar-se professionalment a la indústria catalana. I per això estem començant el Catalunya Media City, desbloquejant un projecte que feia anys que se'n parlava, i del qual només es feien PowerPoints.
Construirem el plató audiovisual més important d'Espanya amb 2.200 metres quadrats al parc audiovisual de Terrassa. La indústria vol créixer i li hem de posar les coses fàcils, i per això reconvertirem i integrarem el Magical, a Lleida, al Catalunya Media City. Però també hem d'atendre diferents iniciatives privades, com la de Vallcarca, pendent ara d'alguns informes de l'Ajuntament de Sitges. La mirem amb interès perquè tots els projectes que contribueixen al desenvolupament de la indústria audiovisual de Catalunya són bons per al país.
—Encara no sabem si es farà aquest projecte privat al Parc Natural del Garraf?
Ara estan en tràmits administratius entre l'ajuntament i els seus promotors. Aquests projectes sempre passen per moments de crisi que, majoritàriament, s'acaben resolent. I espero que, fruit d'aquest diàleg, el que en surti sigui millor.
—També sobre el Catalunya Media City, van dir que estaven en negociacions amb plataformes i productores. Quines firmes mantenen el seu interès en el projecte?
Parlem amb moltes plataformes, algunes d'elles a nivell internacional. Hem parlat amb Disney, que ara farà una producció importantíssima a Girona. Estem parlant amb Netflix i amb la gent que treballa amb Netflix a Madrid. També treballem amb altres promotors privats amb els quals mantenim clàusules de confidencialitat encara, que tenen ganes d'aterrar a Catalunya i que esperaven un govern que posés les coses fàcils.
Després de molts anys de bloqueig polític i econòmic —paralitzant l'ampliació de l'Aeroport del Prat—, era molt important que Catalunya tingués un govern business friendly. És a dir, un govern que creu en l'activitat econòmica d'alt valor afegit com quelcom essencial per millorar les condicions de vida dels ciutadans. I en nosaltres, han trobat un govern amic i facilitador de l'activitat econòmica.
"Era molt important que Catalunya tingués un govern business friendly"
—Pel que fa a la reforma de l'administració, la llei de direcció pública professional és un pilar, encara pendent d'aprovació.
La reforma de l'administració és un dels elements més urgents per a la confiança de la ciutadania amb les seves institucions. Les institucions públiques no poden fallar als ciutadans quan més ho necessiten, i això implica diferents reformes.
Hem aprovat el dret a l'error, hem eliminat la cita prèvia obligatòria, hem portat les oficines d'atenció ciutadana porta a porta amb unes furgonetes perquè la gent no s'hagi de desplaçar a Barcelona per poder fer els tràmits, estem ampliant el telèfon d'atenció 012 els caps de setmana... I hi ha algunes reformes molt estructurals, com la llei de direcció pública, que envia un missatge important: volem comptar amb els millors professionals als llocs de direcció pública del país.
I això és positiu per a la mateixa democràcia i per a la mateixa política. Parteix d'un consens molt ampli de més de 300 entitats, tenim l'acord amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç i amb la CECOT. El nostre objectiu és, abans de les vacances, o si no al setembre, aprovar-la al Govern i obrir-la a debat dels grups parlamentaris amb els quals estem negociant.
—Com estan les negociacions amb Esquerra i Comuns?
Jo els demano valentia als grups parlamentaris. El sistema que hem construït necessita algunes reformes. No és normal que, quan canvia un govern, hagin de canviar obligatòriament 400 càrrecs; ha de ser possible venir del món públic, de la política, del professional o del tercer sector a servir el país, i hem de tenir més estabilitat en la direcció pública professional.
"No és normal que, quan canvia un govern, canviïn 400 càrrecs. Hem de tenir més estabilitat en la direcció pública professional"
—Negocien també amb Junts per aquesta llei?
També. Coincidim que aquest és un camí a recórrer perquè també ho portaven en el programa electoral, i ens hem de posar d'acord sobre la lletra petita. Ara em toca ser discret en aquestes negociacions, però sempre ho hem dit: nosaltres no tenim apriorismes i negociem amb totes les forces democràtiques per fer avançar el país.
—Vostè és un gran defensor del treball presencial i va fer revertir el teletreball en llocs directius. Estan oferint una compensació econòmica als funcionaris de la Generalitat que renunciïn al teletreball?
Creiem en una organització del treball flexible i en la conciliació, però és normal que demanem la seva presència al personal directiu de la Generalitat, que cobren com a personal directiu i dirigeixen equips de 500 o de 5.000 persones, que treballin presencialment. Els necessitem aquí, perquè el lideratge requereix saber com està el teu equip, quins són els seus problemes, entendre els seus reptes, atendre els ciutadans i les empreses, i recórrer el conjunt del país.
S'han de fer molts quilòmetres cada dia si un vol entendre què passa a les Terres de l'Ebre o al Pirineu, i això requereix estar present. No es pot liderar un país des de casa.
Això és diferent de la situació que afecta la resta de treballadors. En aquest sentit, mantenim un diàleg amb les organitzacions sindicals sobre un element que el Govern d'entrada veu amb bons ulls, que és la reducció a les 35 hores setmanals, i estem discutint sobre com s'apliquen i com s'arriba a aquest acord a l'administració.
