Eclipsi solar d'agost: entre l'atavisme i la corrupció
"L'eclipsi ens convida a mirar cap amunt, a aixecar el cap de les pantalles i a recordar que formem part d'alguna cosa molt més gran, però també pot servir perquè deixem de mirar el que tenim davant"
L'eclipsi solar d'aquest 12 d'agost és tot un fenomen que ens connectarà amb els nostres avantpassats. Durant uns segons, quan mirem al cel, ens sentirem com els primers pobladors: petits, ignorants i fascinats davant d'alguna cosa que no controlem.
Avui sabem què és un eclipsi, quan passarà, on es veurà i quant durarà. Els nostres avantpassats no sabien si allò era màgia, un senyal diví, un càstig o un mal auguri. Però l'enfosquiment ens connecta amb ells i, sobretot, amb la natura, amb la vida.
Aquesta connexió és especialment necessària en un moment en què estem embadalits, enganxats a una pantalla, allunyats del món real. Però, alhora, l'eclipsi és una finestra per als oportunistes: per enriquir-se i per crear campanyes polítiques.
Perquè l'ocultació transitòria de l'astre sol anirà acompanyada, en no pocs casos, de postureig. Alguns ho prioritzaran per sobre del fet d'estar presents. D'altres han aprofitat per fer l'agost, pervertint aquest moment màgic per un bon botí.
Per no parlar de la pota política, que ho embruta tot. Perquè si alguna cosa caracteritza el nostre temps és la capacitat de convertir qualsevol esdeveniment en una campanya de comunicació. En aquest cas, el Govern s'emporta la palma.
L'Executiu ha plantejat dispositius de seguretat, recomanacions, ulleres homologades i tot un desplegament institucional a l'alçada del que serà l'esdeveniment. Però una cosa és prevenir i una altra, convertir la prevenció en una epopeia governamental.
L'eclipsi, per descomptat, no necessita el Govern. Però el postureig polític consisteix en apropiar-se de qualsevol cosa que pugui generar una imatge positiva i convertir-la en gestió, encara que la gestió consisteixi únicament a anunciar que s'està gestionant.
Un eclipsi és perfecte per això. No cal construir-lo, no cal aprovar-lo i, sobretot, no cal complir-lo. N'hi ha prou amb organitzar-lo. N'hi ha prou amb presentar una recomanació de sentit comú com si fos una gran conquesta de l'Administració.
Fa setmanes que parlem de l'eclipsi, com si no hi hagués res més de què preocupar-se a Catalunya, encara que sigui agost. Durant aquest temps hem desviat el focus de l'habitatge, de la mobilitat, del finançament, de les qüestions realment rellevants.
I potser aquí hi ha la veritable paradoxa. L'eclipsi ens convida a mirar cap amunt, a aixecar el cap de les pantalles i a recordar que formem part d'alguna cosa molt més gran. Però també pot servir perquè deixem de mirar el que tenim davant.
Què és el que tapa realment l'eclipsi?
