El cervell d'un país
"Per primera vegada, una persona amb coneixement singular, augmentada per IA i connectada amb altres persones complementàries pot disposar de capacitats que fa tot just uns anys requerien equips i estructures enormes"
Seguim mesurant la riquesa dels països en PIB. Té sentit: necessitem saber quant produïm. Però en aquesta nova economia, hauríem de començar a preocupar-nos també per una cosa força més difícil de comptabilitzar: quant sabem.
Perquè darrere d'una economia potent sempre hi ha un cervell col·lectiu. Persones que investiguen, creen, emprenen, imaginen i, especialment, connecten coneixements que abans estaven separats.
Potser ha arribat el moment de parlar també de talent interior brut, el TIB d'un país. No com a substitut del PIB, sinó com el seu complement inevitable: el coneixement, les capacitats, l'experiència, la creativitat i el potencial d'innovació que acumulen els seus ciutadans. El PIB ens diu força sobre el que hem aconseguit produir. El TIB hauria d'ajudar-nos a entendre el que encara podríem arribar a produir.
I aquí s'està lliurant una competició molt més important del que sembla.
Els Estats Units acaben de posar més de 5.000 milions de dòlars de compromisos federals addicionals sobre la taula per executar la seva Missió Gènesi on més de 15 agències federals participen per utilitzar intel·ligència artificial, dades, supercomputació i grans infraestructures científiques en àmbits que van des de nous materials i energia fins a salut, biologia, semiconductors o computació quàntica de manera conjunta amb l'ambició declarada de res menys que duplicar la producció estatunidenca d'R+D i les seves innovacions. La idea que hi ha darrere: fer que el coneixement humà-màquina produeixi més coneixement.
Connectar l'investigador amb la IA, les dades amb la capacitat de computació, els laboratoris amb les empreses i les grans preguntes científiques amb els recursos necessaris per intentar resoldre-les.
Mentrestant, la Xina ja fa temps que té clar que el coneixement és la nova geoestratègia i lidera la majoria de rànquings. El 2025 va invertir més de 3,92 bilions de iuans en R+D, uns 569.000 milions de dòlars, equivalents al 2,8% del seu PIB. Per al període 2026-30 planteja mantenir un creixement anual d'almenys el 7% en inversió en recerca i desenvolupament.
No és casualitat. Les grans potències han entès que el proper avantatge competitiu no es construirà únicament acumulant fàbriques, matèries primeres o fins i tot xips. Es construirà acumulant i, sobretot, activant intel·ligència.
I aquí Europa hauria de fer-se alguna pregunta incòmoda. Fa dècades que parlem d'economia del coneixement, però construïm autopistes perquè hi circulin mercaderies, xarxes elèctriques per transportar energia i fibra òptica per moure dades. Potser hauríem de construir amb la mateixa obsessió infraestructures perquè hi circuli el talent.
L'intel·ligència artificial afegeix a més una variable extraordinària. Per primera vegada, una persona amb coneixement singular, augmentada per IA i connectada amb altres persones complementàries pot disposar de capacitats que fa tot just uns anys requerien equips i estructures enormes. Això canvia també la idea d'escala.
En l'economia industrial importava tenir molts recursos. En l'economia del coneixement augmentat importarà cada cop més tenir molta intel·ligència connectada per metre quadrat, intel·ligència col·lectiva connectada. Aquest hauria de ser el nostre veritable TIB.
No només quants títols universitaris tenim ni quants investigadors apareixen en una estadística, sinó quant talent som capaços de descobrir, desenvolupar, atreure, connectar i fer que innovi, convertint tot això en progrés.
Perquè els països també tenen cervell. I el futur no pertanyerà necessàriament al que en tingui més. Sinó al que aconsegueixi que el seu pensi millor.
