El problema judicial
"Es tracta d'un sector que ha perdut les formes i que ja no creu necessari que la dona del Cèsar, a més de ser honrada, ho sembli"
El processament de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero tindrà el recorregut que tingui, però ha mostrat amb claredat la manca de confiança en el sistema judicial. En general. Un sector de la població va reaccionar, en primera instància, amb incredulitat.
Una de les associacions conservadores, la Francisco de Vitoria, ha fet públic un comunicat lamentant les crítiques al jutge. Potser tenen raó i es tracti d'un magistrat honrat i complidor, però el silenci de les associacions de jutges i fiscals en multitud de casos anteriors fa que les seves queixes no siguin creïbles. Encara que aquesta vegada siguin raonables.
Que un jutge no sigui capaç d'esbrinar a qui correspon l'expressió “M. Rajoy” trobada en un escrit a la seu del PP quan Mariano Rajoy n'era el màxim dirigent no va merèixer cap comentari.
Que un jutge decidís descartar muntanyes de gravacions que haurien pogut asseure al banc dels acusats a aquest mateix Rajoy i a alguns dels seus ministres i ministres no va merèixer cap comentari.
Tampoc es van exclamar davant la intimitat mostrada per la jutgessa Concepción Espejel (promocionada al màxim pel PP) i l'exministra Dolores de Cospedal.
Les aventures del jutge que investiga cada pas que hagi pogut fer Begoña Gómez no han merescut cap comentari, malgrat la seva extravagància i alguns revessos de l'Audiència Nacional.
La insistència a seguir pistes dubtoses sobre presumptes delictes dels dirigents de Podem no van merèixer comentaris. Ni tan sols quan, passat el temps, van mostrar la seva manca de fonament. Tampoc les anades i vingudes dels jutges en el cas que afecta Mònica Oltra.
Després d'anys de marejar la perdiu i els acusats en va, la cosa queda en no res, però el dany ja està fet.
Hi ha més. Aquests mateixos dies s'està veient a sala el cas Púnica que afecta el PP. Va començar el 2014. Els acusats viuen a casa seva, tan tranquil·lament. Igual que ho fa Eduardo Zaplana, excarcerat perquè se suposava que s'estava morint. Fa vuit anys. Si no arriba a estar greu igual s'apunta a una marató.
Per cert, els jutges van assumir sense problemes que Esperanza Aguirre, cap de Granados, no tenia res a veure amb aquest. També va ser absolta de donar-se a la fuga quan la Guàrdia Urbana la va voler multar per aparcar en un carril bus per treure diners d'un caixer automàtic.
Sort que es van abstenir de sancionar els agents.
És encara més cridaner, si cal, el que ha passat amb el Fiscal General de l'Estat condemnat amb gran celeritat per fer públic un document relatiu al xicot d'Isabel Díaz Ayuso i que tenia mitja humanitat, sense la certesa que ell fos qui el va distribuir.
El judici al xicot per frau fiscal, en canvi, va per a molt llarg. El jutjat ni tan sols té tots els informes necessaris per procedir.
Els dels familiars de Pedro Sánchez, però, van a ritme de Fórmula 1.
El mateix passa amb el judici a José Luis Ábalos. S'ha vist abans que el que s'ha de celebrar contra el seu acusador, Víctor de Aldama, a qui l'acusació particular (PP) i el fiscal han tractat amb una deferència absoluta tot i que va reconèixer haver delinquit tot el que va poder.
L'última fantasmada ha estat la decisió del Suprem de negar l'autonomia moral als ciutadans que optin per l'eutanàsia, atorgant l'autoritat a persones properes. Una clara restricció a la llibertat individual del subjecte que va prendre la decisió. Sense comptar que, en judicialitzar l'assumpte, s'allarga inevitablement perquè els tribunals, sobretot si volen, poden trigar anys a dictar sentència.
En cap d'aquests casos les associacions de jutges van considerar oportú expressar la seva preocupació.
Hi ha una impressió generalitzada que els jutges que ascendeixen en l'escala són els capaços de trobar vericuets legals que serveixin per salvar polítics de dretes o perseguir polítics d'esquerres.
Segur que hi ha jutges independents. El que resulta dubtós és que aquests acabin amb facilitat a les Audiències, al Suprem o al Constitucional.
Per accedir a aquests tribunals compta el servei prestat als partits que els promouen. O la disposició a fer-ho.
Després hi ha el Consell General del Poder Judicial, en la seva objectivitat no hi creuen ni els seus membres.
El resultat és que avui el prestigi dels jutges està pels terres. Quan un tribunal procedeix contra algú el primer que es tracta d'esbrinar és la filiació ideològica del magistrat.
Una tasca senzilla, perquè la majoria són de dretes i alguns d'ells, d'extrema dreta.
Es tracta d'un sector que ha perdut les formes i que ja no creu necessari que la dona del Cèsar, a més de ser honrada, ho sembli. Per si no queda clar: no creuen necessari ni ser ni mostrar-se imparcials. I a alguns els va de meravella.
