Pressupostos 'low cost'
"Tenim pressupostos! Que bé. Tanmateix, la pregunta és per què ara i no fa tres mesos?"
“A les portes d’un pacte entre el Govern i ERC hem de dir que ens alegrem que sigui així. Un país sense pressupostos no pot funcionar. Sempre hem defensat que hi hagi comptes públics. Ara bé, també hem de dir que no ens agraden del tot, sobretot per la seva pressió fiscal. Però calen pressupostos i calen acords.”
Així es pronunciava el reelegit president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. Expressava un desig de molts, perquè sense pressupostos li falta gasolina al motor i no és una bona excusa no tenir-ne amb els temps que corren. Aquesta setmana s’ha anat tancant el cercle, tot i que ERC va fer d’ERC al Parlament i es va convertir en l’única oposició al Govern de Salvador Illa, amb el suport inestimable dels Comuns.
El PP es va dedicar a incordiar amb la vaga de mestres, però Alejandro Fernández no va entrar al drap del que era essencial, potser perquè pensa que millor que hi hagi pressupostos per exercir una oposició amb totes les lletres. Junts va repetir el seu mantra habitual que Catalunya va malament quedant-se al seu racó de pensar, amb el suport de la CUP, que va sortir escaldada en el seu cara a cara amb Salvador Illa.
Tenim pressupostos! Que bé. Tanmateix, la pregunta és per què ara i no fa tres mesos? De fet, si no s’haguessin retirat pel maximalisme d’ERC ja estarien aprovats. La liquiditat de 9.000 milions és ara la mateixa que abans, i la consolidació del que s’ha pactat a la Comissió Bilateral d’aquesta setmana es podria haver tancat fa tres mesos. Això sí, podem treure pit de l’acord estrella: la línia ferroviària orbital per tenir-la operativa, compte, el 2041.
Sincerament, vaig quedar estupefacte. I més quan ERC, i el seu president Oriol Junqueras, va treure pit per la gran idea que havia tingut. Home! Això és molt dir. Aquesta idea va ser anunciada al juliol de 2025 per la consellera Paneque. Ni tan sols és idea seva, però Paneque fa els deures i la va treure del calaix on dormia el son dels justos des que va ser parida per un aleshores jove enginyer de camins i avui president del Col·legi del gremi, Pere Calvet.
A mi, personalment, em sorprèn que amb els embolics de Rodalies, la proposta estrella sigui el tren orbital. No puc negar l’habilitat del president Illa de comprar a preu de saldo l’aprovació pressupostària. Perquè no em negareu que canviar la cessió de l’IRPF a canvi d’una línia que entrarà en servei el 2041, si no es torça res que ja és molt dir, no és un saldo. A Illa li ha sortit l’operació a preu 'low cost'.
A Oriol Junqueras moltes vegades li perd el seu maximalisme. Demanar la cessió de l’IRPF a la Generalitat quan l’Agència Tributària no té ni mitjans tècnics, ni tecnologia adequada, ni recursos humans era una barbaritat. Era posar el carro davant dels bous. Ara s’han posat els bous a estirar del carro injectant 500 milions a l’Agència Tributària, que un tal vicepresident del Govern anomenat Oriol Junqueras ens va vendre com a estructura d’estat. Com diu el xiste: amb aquesta dada no hi ha més preguntes, senyoria. I endarrerir la seva aprovació per posar en valor una línia ferroviària de llarga trajectòria fins que es posi en marxa em recorda allò de “per a aquest viatge no calien tantes alforges”.
El refranyer també diu que bé està el que bé acaba. Bé està que hi hagi un acord pressupostari encara que sigui tardà i, sobretot, bé està no demanar peres a l’om fins a tenir 'el blat al sac i ben lligat'. Salvador Illa, amb el seu estil poc estrident, amb guant de seda i mà de ferro, cedint fins on imposa el seny, ha tancat un acord pressupostari que dona estabilitat al Govern. Si el Palau fos el Vaticà hauríem vist una fumata blanca i a la Plaça de Sant Jaume la gent aplaudiria a rabiar perquè 'habemus pressupostum'. Gairebé com el Habemus Papam. Això ho deixarem per d’aquí uns dies però tot arribarà.
