Els costos de construcció acumulen un augment del 25% des de 2019
L'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE) analitza l'evolució dels costos de construcció a Espanya i Catalunya en els darrers anys en la seva darrera nota de conjuntura
Contingut relacionat: Del prototip a l'obra real: la impressió 3D busca el seu lloc en la construcció
L'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE) analitza l'evolució dels costos de construcció a Espanya i Catalunya en els darrers anys en la seva darrera nota de conjuntura.
Al document, elaborat pel Servei d'Estudis de l'associació, s'indica que el sector afronta una nova etapa marcada per la continuïtat de l'increment de costos, encara que amb un ritme més desacelerat que el registrat durant els anys de màxima tensió inflacionària.
Després dels increments especialment intensos registrats durant els anys 2021 i 2022, l'evolució recent mostra una moderació del ritme de creixement. Així mateix, aquesta moderació no implica un retorn als nivells previs, sinó l'assentament d'un nou escenari de mercat.
Segons les dades analitzades, aquests costos generals d'edificació a Espanya acumulen un increment del 25,1% des de 2019, mentre la inflació mitjana dels 43 materials estudiats se situa en el 26,7% entre 2019 i 2025, 8,4 punts per sobre de la inflació registrada a Espanya.
2025 confirma la tendència: els costos van augmentar un 2,4%, amb un increment del 2,8% en el segment residencial i de l'1,9% en el no residencial.
En el cas dels materials, la variació mitjana es va mantenir al voltant de l'1,5%, i 11 dels 43 materials analitzats van registrar variacions negatives.
Aquesta evolució apunta a una fase de més estabilitat, però sobre uns nivells de cost clarament superiors als d'abans de la crisi de subministraments.
L'informe, així mateix, posa de manifest que l'increment acumulat no ha estat homogeni. Les partides vinculades a l'estructura i obra grossa són les que concentren els augments més rellevants, amb una pujada acumulada del 39,8% entre 2019 i 2025.
Es tracta de materials amb una elevada dependència energètica i logística i amb menor capacitat de substitució a curt termini, fet que explica la seva major exposició als xocs internacionals de preus, energia i transport.
A Catalunya, el cost mitjà de construcció d'un edifici plurifamiliar es va situar el 2025 en 1.644,78€/m2 construït, amb un increment del 2,7% respecte a l'any anterior.
![Sede social de Stratimo en la calle Caspe](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558735.jpg?p=w:320\/h:240&h=rZDgueYJ"])
Els habitatges unifamiliars van arribar als 1.385 €/m2, mentre els edificis d'oficines es van situar en 1.468,22 i les naus industrials en 601,7.
Des d'una perspectiva històrica, l'evolució dels costos mostra una tendència estructural de fons. Entre 1996 i 2005, l'habitatge unifamiliar és la tipologia amb un increment acumulat més elevat (248%), seguida de l'edifici plurifamiliar estàndard (231%), l'edifici d'oficines (195%) i la nau industrial (185%).
De mitjana, els costos han pujat entre un 3,7% i un 4,4% anualment, cosa que confirma que els costos de construcció han crescut de manera sostinguda al llarg del temps i per sobre de la inflació general.
Segons l'informe, aquesta evolució dels costos adquireix una rellevància especial quan es compara amb l'actualització dels mòduls d'habitatge de protecció oficial (VPO).
Entre 2005 i 2025, el mòdul d'habitatge VPO va acumular un increment aproximat del 64%, mentre que el cost de construcció d'un edifici plurifamiliar lliure es va incrementar al voltant del 123%.
Nou context per a la construcció de nous habitatges
L'APCE considera que aquest nou context obliga el sector a continuar adaptant la seva manera de construir nous habitatges.
L'industrialització, la digitalització de processos, la millora de la planificació d'obra, la contractació anticipada de determinades partides i la gestió més eficient de la cadena de subministrament resulten factors cada cop més rellevants per reduir incerteses, contenir desviacions i millorar la productivitat.
"Construir avui és més complex que fa uns anys. Els materials, la mà d'obra, l'energia, la logística i els requeriments tècnics configuren una nova realitat productiva. El repte del sector és adaptar-se amb més industrialització, més planificació i més eficiència", assenyala Xavier Vilajoana, president de l'APCE.
L'evolució dels costos no respon únicament al comportament dels materials. La nota de conjuntura del Servei d'Estudis de l'APCE també assenyala la incidència de les exigències tècniques aplicables als edificis.
![Xavier Vilajoana, presidente de APCE](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/496887.jpg?p=w:320\/h:240&h=82Iu8dqQ"])
L'actuació progressiva del Codi Tècnic d'Edificació ha elevat els estàndards en matèria d'eficiència energètica, salubritat, seguretat i prestacions de les instal·lacions. Aquest procés ha contribuït a millorar la qualitat i les prestacions dels edificis, però també ha incrementat la complexitat constructiva i ha afegit un component estructural als costos de producció.
En aquest sentit, el sector assumeix una realitat de mercat més exigent, en què construir requereix més capacitat tècnica, més coordinació entre agents, més previsió en la compra de materials i una gestió més precisa dels terminis i els riscos.
La professionalització de tota la cadena de valor resulta, per tant, un element central per afrontar els propers anys.
El 7,2% de la població ocupada, al sector de la construcció
La nota de conjuntura també analitza altres paràmetres del sector.
El consum de ciment a Catalunya va assolir un volum acumulat de 2.510 tones fins al primer trimestre de 2026, amb un increment del 16,6% respecte al mateix període de l'any anterior. Al conjunt d'Espanya, el consum va arribar als 16.935, amb un creixement de l'11,7%. Aquest comportament reflecteix una evolució positiva de l'activitat constructiva.
En paral·lel, l'ocupació del sector a Catalunya també manté una evolució favorable. Durant el primer trimestre de 2026, la població ocupada en la construcció va créixer un 16,5% interanual, fins a situar-se en 277.700 persones, el nivell més elevat des de 2010.
Aquesta xifra representa el 7,2% del total de la població ocupada a Catalunya. Així mateix, la taxa d'atur del sector es va reduir fins al 4,7%, amb una millora de 2,4 punts percentuals respecte al mateix trimestre de l'any anterior.
![El presidente de la APCE, Xavier Vilajoana; la directora general de Vivienda y Suelo del MIVAU, Inés Sandoval; y Lluís Marsà, presidente de Honor de APCE](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/549485.jpg?p=w:320\/h:240&h=3qFb7rAW"])
Malgrat aquesta evolució positiva, el sector afronta també el repte d'ampliar i renovar la seva base professional.
"L'atracció de talent jove, la incorporació de més dones a les diferents activitats de la cadena de valor i la qualificació de nous perfils tècnics, industrials i de gestió seran factors determinants per dimensionar correctament el teixit productiu i reforçar la capacitat del sector per promoure més habitatge en els propers anys", assegura Vilajoana.
Finalment, l'APCE subratlla que el sector promotor i constructor es troba davant d'una etapa que exigirà més eficiència, més innovació i més capacitat d'adaptació.
L'estabilització recent dels costos és una dada positiva, però no elimina l'impacte acumulat ni la necessitat de noves formes de producció.
