Miquel Seguró: “El neoliberalisme és com una bicicleta estàtica, com més pedaleges, menys avances”
El filòsof, director de la col·lecció de pensament de l’editorial Herder, analitza a 'La seducció de l’encant', les derives existencials d’una societat atrapada en el curtterminisme i el desànim
Mirada profunda, calma. És temps per a la paraula. Per a la necessària reflexió. El filòsof i assagista Miquel Seguró Mendlewicz participa a les Converses amb Letra Global. I ofereix una radiografia de les crisis existencials, polítiques i culturals del nostre temps. Davant la inèrcia del desànim, la hiperconnectivitat i els miratges de l’individualisme modern, Seguró defensa recuperar les grans preguntes de la vida, reivindicar la nostra vulnerabilitat constitutiva i articular una "ètica de la cura" que retorni l’equilibri i la cohesió a l’experiència humana.
Miquel Seguró, director de la col·lecció de pensament de l’editorial Herder, descarta que visquem en una època purament nihilista. Més aviat descriu un estat de desgast i desànim generalitzat. Al seu parer, la postmodernitat va tenir el mèrit d’introduir el matís i el dubte davant els sistemes tancats, però va derivar en una impugnació dels grans relats que ha acabat per estrènyer els horitzons vitals.
En abusar del prefix post- (postveritat, posthumanisme), la cultura actual s’ha autolimitat a una mirada curtterminista, renunciant a les preguntes fonamentals de l’existència. Davant d’això, Seguró defineix l’encant com una simfonia existencial, un esdeveniment capritxós i impossible de manufacturar artificialment, on el jo s’integra harmònicament en el món i decideix, simplement, voler quedar-se allà.
El gran sabotejador d’aquesta harmonia, al seu parer, és el neoliberalisme actual, al qual compara amb una "bicicleta estàtica" en què es pedaleja sense avançar. “El neoliberalisme és com una bicicleta estàtica, com més pedaleges, menys avances”, assenyala.
Aquest sistema ja no només opera mitjançant el fetitxisme de la mercaderia, sinó que mercantilitza el propi sentit de la vida, venent la il·lusió que l’individu pot assolir la plenitud en l’aïllament absolut. Com a contrapartida, i davant la severa crisi d’atenció provocada pel bombardeig digital, Seguró recupera el concepte d’atenció de Simone Weil i proposa l’acte de "parar i retirar-se" per fer espai a l’altre. Aquest replegament, afirma, és un moviment antineoliberal que ens retorna la consciència que els nostres desitjos no són l’únic que importa.
Miguel Seguró, durant l’entrevista amb 'Letra Global' Barcelona
En el pla col·lectiu, defensa la democràcia com el millor sistema polític precisament perquè reflecteix la condició vulnerable i interdependent de l’ésser humà.
Per al filòsof, la vulnerabilitat no és una feblesa negativa, sinó la capacitat estètica i emocional de deixar-se afectar per l’entorn. La democràcia s’ha d’entendre com un projecte heurístic en constant dinamisme que exigeix una cura diària. Sota aquesta premissa, proposa capgirar el concepte d’obligació ciutadana: les obligacions no són càrregues avorrides, sinó la responsabilitat mútua de vetllar pels drets dels altres.
Miguel Seguró, a l’entrevista amb 'Letra Global' Barcelona
Seguró constata que ni la Il·lustració radical ni el cientificisme han aconseguit satisfer les inquietuds més íntimes de l’ésser humà, i per això preveu un retorn del fet religiós i místic al segle XXI. Sosté que la filosofia ha d’ajudar a mirar de cara la mortalitat --seguint la màxima clàssica que filosofar és aprendre a morir-- i integrar la finitud per evitar que reaparegui com una angoixa ingovernable en moments de crisi.
En una esfera pública marcada pel "barroquisme" i l’emotivisme --on l’opinió personal i l’horror vacui d’experiències esgoten el debat--, Seguró conclou reivindicant una raó vulnerable, fal·lible i dialogant, capaç d’apartar el tremendisme i rescatar el valor de les trobades quotidianes.
En un present dominat per l’emotivisme i el tremendisme públic, el filòsof conclou reivindicant una raó fal·lible però dialogant, capaç d’atenuar les tensions i posar en valor les petites certeses i belleses quotidianes.
