Cadascú és lliure d'animar qui vulgui en un Mundial, faltaria més. Però Lluís Gavaldà, cantant d'Els Pets, es va equivocar en arrogar-se la veu del poble català per demanar, durant un concert, que Messi ens alliberés "dels petards, de les banderes i del 'jo soc espanyol'".
"Sant Leo Messi, dona'ns una última alegria al poble català", deia en un vídeo difós aquests dies a les xarxes. Només que els qui ahir van sortir als carrers amb banderes i petards també eren el poble català. Com ho són els milers de catalans que van celebrar la segona estrella d'una selecció nacional en la qual, a més, una part essencial de l'equip també és catalana.
El poble català és plural i divers. I cada cop són més els catalans que viuen amb absoluta normalitat el seu suport a la selecció espanyola. El vídeo de Gavaldà ha envellit de cop: semblava rescatat d'una altra època. No només perquè molts es preguntessin si Els Pets seguien en actiu, sinó perquè el seu discurs desprèn l'aroma rància d'un processisme incapaç d'assumir que la Catalunya d'avui ja no cap en els seus vells clixés.
