Han reaparegut les serps d'estiu en el mercat futbolístic. En temps d'austeritat econòmica, el futbol no sembla que ho noti. En aquesta època de l'aparició d'un eclipsi que igual ha entusiasmat la població com ha posat certes pors al cos, en aquests dies en què la terra tremola causant morts i grans danys en ciutats senceres, el futbol parla de traspassos i fitxatges pertot arreu a uns preus insultants per a les butxaques de la majoria.
És cert que hi ha molta especulació i que la premsa sempre ha caigut en el parany dels mercaders o representants dels jugadors, àvids sempre de cobrar les millors comissions. És un estiu de ciència-ficció. Grans fitxatges no n'hi ha perquè el futbol passa per una època en què jugadors que despertin el major entusiasme en l'aficionat no existeixen o els té el Barça. Que Julián Álvarez ocupi les portades, que sigui el futbolista pretès i el més car del mercat planteja seriosos interrogants sobre el moment que travessa el futbol.
O el mateix cas de Rodri, 30 anys, acabat d'operar de l'esquena, sigui el centre d'una lluita entre el Madrid i el Barça per encarir el fitxatge, deixa molt a desitjar. O que el Madrid recorri a Mourinho per aixecar la moral de la seva afició a l'espera de recuperar vells llorers, quan el tècnic portuguès ha anat de fracàs en fracàs en les últimes temporades, no resulta cridaner ni hauria de treure la son a un equip com el blaugrana que ha trobat un tècnic modern que està sabent aprofitar la cuna del barcelonisme.
Però bé, veurem què ens depara l'endemà d'haver estat eclipsats i tant de bo tot recuperi la seva lluentor.
