El Barça té una opció per endur-se Julián Álvarez de l'Atlètic sense acord previ: guerra als tribunals
El futbolista argentí podria comunicar al club matalasser la seva voluntat de rescindir la seva relació laboral sense abonar la totalitat d'una clàusula que pot ser abusiva
Notícies relacionades
La guerra entre el FC Barcelona i l'Atlètic de Madrid per Julián Álvarez està molt lluny d'estar resolta. Malgrat els missatges insistents des de l'entitat matalassera en contra de la venda del futbolista argentí al Barça, la institució que presideix Joan Laporta continua creient en el miracle. L'entorn del jugador ha manifestat per activa i per passiva que vol jugar al Barça. Ho ha fet saber tant al seu club actual com al blaugrana. I no entenen que un atac d'orgull pugui frustrar unes negociacions que fa un any que estan cantades.
Julián es troba en una situació d'agonia, d'asfíxia, obligat a romandre en un lloc de treball on no vol estar, on no se sent a gust i del qual es pretén desvincular. La Aranya té un somni molt clar: vestir la samarreta del Barça. I sap que si no fitxa pel club blaugrana aquest estiu, l'operació podria no fer-se mai. Julián no vol assumir aquest risc, però és esclau d'una clàusula de rescissió que en entorns laboralistes consideren "abusiva".
Una clàusula abusiva?
L'Atlètic de Madrid el va fitxar l'estiu del 2024 previ pagament de 75 milions d'euros al Manchester City i el va blindar amb un contracte de sis anys, fins al juny de 2030, i amb una clàusula de rescissió prohibitiva: 500 milions d'euros. Una xifra que va reconèixer l'Atlètic en el seu comunicat de denúncia al Barça per, suposadament, negociar amb el seu jugador sense permís.
Julián Álvarez, presentat com a nou jugador de l'Atlètic de Madrid EFE
Tant el jugador com el Barça poden arribar a la conclusió que la clàusula és abusiva. No obstant això, el Barça té nombrosos contractes amb clàusules de rescissió encara superiors, que ronden els 1.000 milions d'euros. Per tant, es tracta d'una pràctica habitual en el futbol espanyol. D'altra banda, no menys obvi és que la signatura de Julián figura en el contracte que subscriu aquesta clàusula. Aquestes dues situacions compliquen qualsevol reclamació, tot i que no tanquen del tot la porta a la sortida del jugador.
Resolució als jutjats
L'única manera de resoldre el contracte sense pagar els 500 milions de la seva clàusula seria passant per la justícia ordinària. En aquest cas, pels jutjats socials. I podria dur-se a terme de dues maneres. O bé, amb una demanda del futbolista al club al·legant que no el deixen sortir contra la seva voluntat i que la clàusula és abusiva. O, com a segona via, amb la sortida del futbolista mitjançant un preavís a l'Atlètic de Madrid on expliqui els seus motius per voler rescindir la relació contractual. En aquest segon cas, seria l'Atlètic qui demandaria el jugador per incompliment de contracte i també el Barça, de manera subsidiària, per fitxar-lo tenint contracte en vigor amb l'Atlètic.
Antoine Griezmann i Julián Álvarez celebren un gol amb l'Atlètic de Madrid el 2024 EFE
En ambdós casos, l'Atlètic hauria de ser indemnitzat, ja que la legislació espanyola preveu que una rescissió unilateral de contracte, sense acord de les dues parts, normalment comportarà una indemnització a la part contrària a la rescissió. Això serà així sempre que existeixi un contracte en vigor i no es demostri cap incompliment per part del contractant, com, per exemple, impagaments de salari o algun tipus de conducta vexatòria o qualsevol altra mala praxis. Per tant, en aquest cas, la norma estaria protegint el club sense interferir en la llibertat del jugador.
L'origen de les clàusules de rescissió
No obstant això, no es pot obviar que la figura de les clàusules de rescissió es va incorporar al marc normatiu espanyol als anys 80 amb la voluntat de protegir els treballadors. De fet, estan recollides indirectament a l'article 16 del Reial Decret 1006/1985, que va sorgir en resposta a una pràctica abusiva del passat coneguda com el "dret de retenció". Aquesta figura, habitual als anys 70, permetia al club mantenir el futbolista vinculat fins i tot després d'acabar el contracte. És a dir, el club d'origen podia prorrogar unilateralment la relació i el jugador no podia marxar a un altre equip encara que ho volgués. Això es va acabar amb el RD 1006/85.
Julián Álvarez, en una campanya amb Adidas i la selecció d'Argentina REDES
L'article 16 del RD 1006/85 preveu els supòsits d'"extinció del contracte per voluntat de l'esportista". I enumera dues possibilitats. La primera és la que afecta el cas de Julián Álvarez amb l'Atlètic: "L'extinció del contracte per voluntat de l'esportista professional, sense causa imputable al club, donarà a aquest dret, si escau, a una indemnització que en absència de pacte al respecte fixarà la Jurisdicció Laboral en funció de les circumstàncies d'ordre esportiu, perjudici que s'hagi causat a l'entitat, motius de ruptura i altres elements que el jutjador consideri estimable. En el supòsit que l'esportista en el termini d'un any des de la data d'extinció, contracti els seus serveis amb un altre club o entitat esportiva, aquests seran responsables subsidiaris del pagament de les obligacions pecuniàries assenyalades".
Indemnització determinada pel jutge
Per tant, la norma deixa clar que si Julián decideix marxar del Barça de manera unilateral, ho pot fer, però automàticament es generarà l'obligació d'indemnitzar l'Atlètic. La quantia de la indemnització la posarà la jurisdicció laboral en base a diferents elements a tenir en compte: la clàusula de rescissió fixada en el contracte, el salari del futbolista, els anys de contracte amb el club d'origen, l'import que va pagar el club d'origen per fer-se amb els seus serveis (75 milions), els danys i perjudicis que això li pugui ocasionar a l'Atlètic... Per exemple, si marxés donant 15 dies de preavís, caldria determinar si és un temps material suficient per trobar-li un recanvi al mercat.
Julián Álvarez llença un córner amb l'Atlètic de Madrid REDES
La segona situació que contempla l'article 16 és la següent: "La resolució del contracte sol·licitada per l'esportista professional, fundada en alguna de les causes assenyalades a l'article 50 de l'Estatut dels Treballadors, produirà els mateixos efectes que l'acomiadament improcedent sense readmissió". Aquí, el legislador es refereix a les causes habituals de rescissió de contracte laboral: incompliment o retards habituals en els pagaments, modificació substancial de les condicions de treball generant un menyscabament de la dignitat del treballador o qualsevol altre incompliment greu de l'empresari respecte a les seves obligacions. Això no encaixa en el cas de Julián. Descartat.
Julián pot marxar però el Barça haurà de pagar
La conclusió és que Julián podria deixar l'Atlètic i rescindir per voluntat pròpia el contracte que l'uneix al club matalasser. Ja sigui mitjançant demanda inicial del mateix Julián o mitjançant demanda posterior de l'Atlètic, el que està clar és que el cas acabaria als tribunals. El club reclamaria amb dret el cobrament d'una indemnització i l'hauria de pagar, o bé el jugador, o bé el nou club del jugador, en aquest cas el Barça, com a responsable subsidiari.
Julián Álvarez fa la seva celebració després de marcar el gol de la victòria a l'Argentina-Suïssa del Mundial EFE
Si això passés, Julián jugaria al Barça la pròxima temporada mentre el seu contracte de blaugrana no fos impugnat per un jutge. El tribunal dictaminaria la quantia de la indemnització a pagar, que podria ser superior als 100 milions que va oferir el Barça al mes de juny, superior als 150 milions que exigia inicialment l'Atlètic o, si escau, superior als 200 milions d'euros. Podent arribar fins als 500 quilos recollits a la clàusula.
