El Reial Madrid evita la barrera dels 1.000 milions de despesa amb més ingressos que el Barça: el llast de les obres del Camp Nou
El club presidit per Florentino Pérez parteix amb l'avantatge de tenir pràcticament acabades les obres del Santiago Bernabéu a diferència de la institució catalana, que va tornar al coliseu de Les Corts el novembre de 2025
Notícies relacionades
- L'Spotify Camp Nou costarà 400 milions d'euros més que el nou Bernabéu: 1.800 contra 1.400 'quilos'
- L'Spotify Camp Nou amenaça el Bernabéu: la màquina de fer diners del Barça apunta a generar més ingressos que el Reial Madrid
- Els retards del nou Camp Nou posen en risc els beneficis del Barça 2025-26: els interessos financers surten cars
El Reial Madrid ha tancat l'exercici econòmic 2025-26 amb els ingressos més alts de la història del futbol. El club presidit per Florentino Pérez ha aconseguit facturar 1.221,3 milions d'euros. No arriba als 1.248 milions pressupostats, però igualment bat el rècord. En l'apartat de despeses, on aquesta temporada havia de superar la barrera dels 1.000 milions, finalment ha aconseguit contenir l'estructura de costos per sota de la frontera.
En un primer resum financer de l'any comptable, la institució madrilenya no esmentava directament els costos, però la xifra s'obté fruit de restar l'EBITDA, és a dir, el resultat abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions, dels ingressos d'explotació. El resultat dona unes despeses de 978,3 milions. Per tant, al Santiago Bernabéu han aconseguit rebaixar en 47,3 milions unes despeses que havien previst en 1.025,6 milions. A l'espera que Crowe Global auditi els comptes, el Barça apunta als 1.100 milions d'ingressos i 1.019 quilos de despeses.
Les despeses operatives
A Concha Espina compten amb l'avantatge de les obres ja pràcticament finalitzades a l'estadi. Mentrestant, el Barça tot just ha tornat al Spotify Camp Nou amb dues grades operatives i la tercera encara segueix en construcció, a falta de la coberta, els dos anells de seients Vip i altres estructures. La diferència de despesa s'explica, precisament, per l'estadi. A la capital catalana, les despeses de gestió han d'augmentar 54 milions fins als 335 milions per dos motius.
Imatge de les obres del nou Spotify Camp Nou presa al gener de 2026 CULEMANIA
En primer lloc, els deixebles de Hansi Flick han jugat en tres recintes diferents. La impossibilitat de tornar a Montjuïc fins al 28 de setembre de 2025 per incompatibilitat amb altres esdeveniments musicals va obligar el Barça a disputar dos partits de Lliga a l'Estadi Johan Cruyff. La reobertura del coliseu culer, amb 45.401 espectadors, tampoc va prosperar fins al 22 de novembre. L'operativa en tres escenaris diferents com a local eleva els costos associats a l'explotació de l'estadi
L'expansió del màrqueting
La segona raó de l'increment de despeses operatives a Can Barça resideix en l'expansió de la filial Barça Licensing & Merchandising (BLM). El creixement de les vies de negoci també implica augment de les despeses operatives. El club madridista encara no ha donat a conèixer el desglossament de les despeses, pendent de la publicació de la memòria econòmica anual després d'aquest primer avanç. El pressupost preveia unes despeses d'operacions, equivalents a les operatives, de 356 milions, lleugerament superiors a les de l'etern rival, tot i una disminució prevista de 9 quilos.
Pressupost de despeses del Barça per a l'exercici 2025-26 FCB
No obstant això, als annexos, l'entitat relaciona l'augment de despeses operatives amb "l'augment d'aquests ingressos i de l'activitat operativa". Es tracta d'una tendència de creixement proporcional entre ingressos i despeses que també preveien a les oficines d'Arístides Maillol. Precisament, la branca de màrqueting del Reial Madrid ha tancat l'exercici amb la mateixa collita de 539 milions pressupostada després de registrar un augment de 33 milions. El FC Barcelona ha pressupostat assolir els 543 milions de negoci comercial, i amb el rècord de 200 milions de BLM a la vista encara es postula per assolir un horitzó més alt.
La massa salarial
Quant a la despesa de personal, sense comptabilitzar les amortitzacions per fitxatges de jugadors en el negoci ordinari, la massa salarial esportiva i no esportiva del Reial Madrid ha crescut 52 milions, dels 509 als 561. Amb l'impacte anual de l'adquisició de jugadors inclòs, el cost de totes les seccions ascendeix a 618 milions. A la Ciutat Esportiva Joan Gamper, la despesa de personal i altres costos associats de l'exercici 2024-25, amortitzacions excloses, va arribar als 453 milions.
Evolució del cost esportiu del Barça amb amortitzacions.png
Amb les amortitzacions afegides, el cost de plantilla esportiva ascendeix fins als 534 milions i es preveu un nou creixement, fruit de les últimes renovacions, fins als 565 milions. L'únic indicador comparable en termes homogenis, a l'espera del tancament de l'exercici barcelonista, abastaria també les amortitzacions en ambdós casos. A Valdebebas gasten 53 milions més, en gran mesura, per una inversió de 167,5 milions en quatre fitxatges pertanyents al mercat de traspassos estival de 2025.
La diferència d'estadis
El pressupost 25-26 del Reial Madrid també inclou un apartat d'aprovisionaments, taxat en 80 milions, i un altre de provisions d'insolvència i de riscos i despeses, xifrat en 27,6 milions. El compliment d'aquestes previsions es constatarà un cop el club publiqui els comptes consolidats. A Can Barça, una petita porció de 42 milions s'imputa com altres costos. En el curs 24-25, es van anotar 73 milions que han baixat en 31 per "les pèrdues per traspassos generades en la temporada 24-25 per les sortides de jugadors del primer equip".
El futur Spotify Camp Nou i el Santiago Bernabéu, en un fotomuntatge MONTAJE CULEMANÍA
Finalment, la diferència entre els 4 milions de beneficis després d'impostos esperat pel Barça i els 26 milions anotats pel Reial Madrid prové, en part, de l'explotació dels seus respectius estadis. Mentre l'Spotify Camp Nou apunta als 250 milions a mig gas, el Santiago Bernabéu s'acosta a la velocitat de creuer amb els 363 quilos. La diferència entre ingressos d'explotació i despeses a la capital espanyola correspon als 243 milions d'EBITDA. A la metròpoli catalana, el marge del negoci ordinari rondarà els 80 milions si es compleixen els 1.019 milions de despesa prevista.
